Diferència entre revisions de la pàgina «Capità general»

220 octets eliminats ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: es -> és Capità)
{{Cadena de comandament}}
El '''capità general''' és un [[grau militar]]. Segons la categorització de l'[[OTAN]] correspon a la Categoria '''OF-10''' de [[general]]. Sol ser un grau honorífic. Segons els països s'anomena capità general, [[mariscal de camp]], general de cinc estrelles. El grau de capità general aparegué a Espanya durant el segle XVI. El Capitàcapità Generalgeneral exercia funcions tant militars com de govern. Inicialment s'utilitzà a Amèrica. Aquest càrrec solia pertànyer als [[virrei]]s, amb tot i degut a l'extensió dels virregnats, fou necessari nombrarnomenar capitans generals per que actuessin en determinades zones de menor extensió. Amb funcions molt similars a las del virrei. A l'[[Espanya borbònica]] s'instituí per mandat de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], degut principalment a l'abolició de les institucions pròpies dels estats de la [[Corona d'Aragó]] mitjançant els [[Decrets de nova planta]] i a [[Galícia]]. Al segle XIX, degut a la redistribució del territori en províncies, al front de les quals hi haurà funcionaris civils, el capità general perd les funcions governatives i resta com comandament suprem d'una regió militar. El grau era temporal i el titular deixava de ser-ho al cessar en el destí. Desapareix del escalafó actiu al mateix temps que les Capitanies Generals.
'''Capità General''' és un [[grau militar]]. Segons la categorització de l'[[OTAN]] correspon a la Categoria '''OF-10''' de [[General]]. Sol ser un grau honorífic. Segons els països s'anomena Capità general, Mariscal de Camp, General de 5 estels.
 
== Història ==
El grau de capità general aparegué a Espanya durant el segle XVI. El Capità General exercia funcions tant militars com de govern. Inicialment s'utilitzà a Amèrica. Aquest càrrec solia pertànyer als [[virrei]]s, amb tot i degut a l'extensió dels virregnats, fou necessari nombrar capitans generals per que actuessin en determinades zones de menor extensió. Amb funcions molt similars a las del virrei. A l'[[Espanya borbònica]] s'instituí per mandat de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], degut principalment a l'abolició de les institucions pròpies dels estats de la [[Corona d'Aragó]] mitjançant els [[Decrets de nova planta]] i a [[Galícia]]. Al segle XIX, degut a la redistribució del territori en províncies, al front de les quals hi haurà funcionaris civils, el capità general perd les funcions governatives i resta com comandament suprem d'una regió militar. El grau era temporal i el titular deixava de ser-ho al cessar en el destí. Desapareix del escalafó actiu al mateix temps que les Capitanies Generals.
 
== Situació actual a Espanya ==
Actualment, a Espanya, només és Capitàcapità Generalgeneral el rei d'Espanya, que ostenta este grau per la seva condició de [[Capcap d'Estatestat]] i Comandament Suprem, segons la [[Constitució Espanyola]], les Reial ordenances per a les Forces Armades i la modificació de la llei 17/1999. Més que un grau el Capitàcapità Generalgeneral es una dignitat protocol·lària i sense comandament efectiu. En casos excepcionals Tinentstinents Generalsgenerals han estat ascendits a Capitanscapitans Generalsgenerals, com fou el cas d'[[Agustín Muñoz Grandes]] i de [[Manuel Gutiérrez Mellado]]. En l'uniforme de capità general de l'exèrcit, s'identifiquen les divises pròpies del Comandamentcomandament Supremsuprem: Dosdos bastons creuats en aspa (distintiu tradicional del [[Comandant en Cap]]); Amb cinc estrelles de quatre puntes posades en forma de creu, i sobre el conjunt, la Corona Reial. Els respectius comandaments suprems de l'[[Armada Espanyola]] i de l'[[Exèrcit de l'Aire d'Espanya]], també es denominen Capitàcapità Generalgeneral i els ostenta el Rei d'Espanya.
 
== Capitàcapità Generalgeneral a Catalunya ==
{{AP|Capità general de Catalunya}}
Pels [[DecretDecrets de Nova Planta]], publicat a Catalunya el [[16 de gener]] de [[1716]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] configurà un règim polític que excloïa la representació de la societat catalana i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments (demarcacions substitutòries de les vegueries) a oficials de l'exèrcit del rei. El govern era basat en el dualisme entre capità general i la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)]], però el cap militar era alhora el president del tribunal civil, reunits constituïen el Reial Acord i, a la pràctica governamental, els capitans generals tendiren a reduir l'Audiència a la condició d'òrgan consultiu. Les marcades tensions entre aquestes dues autoritats, dirimides davant del [[Consell de Castella]] amb resultats variables, no van modificar el caràcter eminentment forà i la tonalitat sempre repressiva de l'aparell governamental del Principat fins al final de la vigència de la [[Monarquia Absoluta Borbònica|monarquia absoluta]].
 
==Vegeu també==
* [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)]]
* [[Monarquia Absoluta Borbònica]]
* [[Decrets de Nova Planta]]
* [[Capità general de Catalunya]]
 
 
{{ORDENA:Capita General}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Graus militars]]
[[Categoria:Institucions d'Espanya]]
222.243

modificacions