Equació d'estat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data=març de 2014}}
L’ '''equació d'estat''' en [[física]] i [[termodinàmica]], és la relació entre [[Funcions d'estat|variables d'estat]].<ref name="Perrot" >{{ref-llibre | autor=Perrot, Pierre | títol=A to Z of Thermodynamics | editorial=Oxford University Press | any=1998 | isbn=0-19-856552-6}}</ref> Més específicament, una equació d'estat és l'[[equacions termodinàmiques|equació termodinàmica]] que descriu l'estat de la matèria sota un conjunt donat de condicions físiques. És una [[equació constitutiva]] que proporciona una relació matemàtica entre dos o més [[funcions d’estat]] associades amb la matèria, com la [[temperatura]], [[pressió]], [[Volum (termodinàmica)|volum]], o [[energia interna]]. Les equacions d'estat són útils per descriure les propietats dels [[fluid]]s, mescles de fluids, [[sòlid]]s, i fins i tot l'interior dels [[estel]]s.
{{2L|data=març de 2014}}
{{MF|data=març de 2014}}
 
L’ L{{’}}'''equació d'estat''' en [[física]] i [[termodinàmica]], és la relació entre [[Funcions d'estat|variables d'estat]].<ref name="Perrot" >{{ref-llibre | autor=Perrot, Pierre | títol=A to Z of Thermodynamics | editorial=Oxford University Press | any=1998 | isbn=0-19-856552-6}}</ref> Més específicament, una equació d'estat és l'[[equacions termodinàmiques|equació termodinàmica]] que descriu l'estat de la matèria sota un conjunt donat de condicions físiques. És una [[equació constitutiva]] que proporciona una relació matemàtica entre dos o més [[funcions d’estat]] associades amb la matèria, com la [[temperatura]], [[pressió]], [[Volum (termodinàmica)|volum]], o [[energia interna]]. Les equacions d'estat són útils per descriure les propietats dels [[fluid]]s, mescles de fluids, [[sòlid]]s, i fins i tot l'interior dels [[estel]]s.
 
La [[Llei de Boyle]] (1662) va ser, potser la primera expressió d'una equació d'estat. Amb els seus experiments Boyle notà que el volum de gas variava inversament amb la pressió. Matemàticament es pot expressar com::