La '''lògica informal,''' o [[lògica]] no formal, és l'estudi dels arguments, tal com es presenten en la vida diària, en oposició a l'estudi dels arguments en una forma tècnica o artificial, que correspon a la [[lògica formal]].<ref>{{ref-publicació |cognom= Groarke|nom= Leo|enllaçautor= |cognom2= Zalta|nom= Edward. N |enllaçautor= |article= Informal Logic|url= http://plato.stanford.edu/entries/logic-informal/|format= |llengua= anglès|consulta= 5 març 2014|publicació= The Stanford Encyclopedia of Philosophy|editorial= Stanford University|lloc= |volum= |exemplar= |data= |mes= |any= 2013|pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref> Si la lògica formal esés la lògica de la demostració, la lògica informal èsés la de l'argumentació o del discurs persuasiu.<ref name = cp/> Aquesta part de la lògica es dedica principalment a diferenciar entre formes correctes i incorrectes en què es desenvolupa eldel llenguatge i el pensament quotidià, especialment a l'estudi delsde processosla metodologia per a obtenir conclusions aque partir dl'informacióauditori troba donada«lògiques». Parteix del principi que el pensament i el llenguatge humà éshumans sovint incorrecte,són incorrectes o tendencióstendenciosos. Se li atribueixen els seus inicis a [[Aristòtil]], que va fer el primer estudi que s'ha conservat de les [[fal·làcia lògica|fal·làcies lògiques]], de la vida quotidiana.<ref name = cp>{{ref-publicació |cognom= Perelman|nom= Chaïm |enllaçautor= |article= Lógica formal y lógica informal|url= http://www.redalyc.org/pdf/2090/209014642009.pdf|format= PDF|llengua= castellà|consulta= 5 març 2014|publicació= Praxis Filosófica|editorial= Universidad del Valle (Colombia)|lloc= |volum= 25|exemplar= |data= |mes= |any= 2007|pàgina= |pàgines= 139-144 |issn= 0120-4688|doi= |citació= |ref= }}</ref>
