Alamut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Dais de Daylam a Alamut (dais suprems ismaïlites - nizarites) (1090-1256): Hassan III d' Alamut |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 12:
==Estat ismaïlita ==
[[Fitxer:Alamut.png|thumb|Mapa de la zona]]
Entre el [[1090]] i el [[1257]] fou la capital d'un estat [[ismaïlita]] (després [[ismaïlita nizarita]]) format per territoris dispersos a Iran i Síria. Els ismaïlites ([[xiïtes]]) s'havien revoltat a favor dels [[fatimites]] (també xiïtes) en els darrers anys del regnat de [[Màlik-Xah I]], soldà seljúcida [[sunnita]]. L'intent dels seljúcides de recuperar-la el [[1092]] va fracassar. La revolta va agafar volada sobretot en el regnat del sultà [[Barkiyaruk]]. Fortaleses al [[Kohistan]], [[Kumis]], [[Fars]] i [[al-Jazira]] de [[Síria]] foren ocupades pels rebels.<ref>{{
Entre els caps rebels [[Attash Ahmad ibn Abd al-Malik]] que era el daï (missioner, en aquest cas en sentit de cap) d'[[Esfahan]], el seu fill [[Ahmad ibn Attash]], que va conquerir Shahidz o Shahdez (prop d'Esfahan) el [[1100]], i el ja esmentat [[Al-Hasan al-Sabbah]] que dominava Alamut des del [[1090]]. A la mort del imam o califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] d'Egipte (1035–1094) els ismaïlites iranians van donar suport al seu fill Nizar i derrotat aquest, no van voler reconèixer a [[al-Mustali Abul Qasim Ahmed]] (1094–1101) i van continuar la seva revolta ara en nom de Nizar i ja no del califa fatimita, pel què es van dir [[ismaïlites nizarites]].
| |||