Via Egnàcia: diferència entre les revisions

Des d'[[Apol·lònia d'Il·líria]] es va a Macedònia per la Via Egnatia, que es dirigix a l'est i té [[mil·liari]]s fins a [[Cipsela]] (l'actual ''Ipsala'' turca) i el riu [[Hebre]], el que comprèn un espai de 535 milles. Si es gradua la milla en huit estadis, sumarà 4.280 [[estadis]]; però, segons el càlcul de [[Polibi]], que afegix dos [[pletre]]s, és a dir, un terç d'estadi a cada milla, deu afegir-se la suma ja dita 178 estadis. Els que partixen de [[Durrës|Epidamne]] i els que ixen d'Apol·lònia, després de recórrer igual distància, es troben a la meitat de la via. Tota ella porta el nom d'Egantia, però a la primera part li deien a més camí de Candavia, que és una muntanya d'Ilíria, on conduïx este camí, entre la ciutat de [[Liquindos]] i un lloc anomenat Piló, que separa Il·líria de Macedònia. Des d'allí passa pròxima a Barenus i va per la [[Heraclea Lincestis]], [[Licestis]] i els Eorli, a la ciutat d'[[Edessa]], a la de [[Pel·la (Macedònia)|Pel·la]] i fins a [[Salònica]].

 

 

No és simple casualitat el fet que al llarg de la Via Egnatia es troben una bona part dels més importants nuclis aromans de Macedònia: les dos vies que eixien dels ports de [[Dyrrachium]] (Durrës) i Apol·lonia, entre els quals viuen els arrumans de [[Muzàquia]], s'unien a [[Clodània]]; des d'allí la via passava per [[Ohrid]], Heraclea Lincestis (Bítola), Edessa, per Filípolis —[[Plòvdiv]], a [[Bulgària]]— i [[Oescus]], a la marge dreta del [[Danubi]], on entrava a [[Tràcia]] continuant fins a Constantinoble.