Gaspar Homar i Mezquida: diferència entre les revisions

 

==Obra==

 

En aquest primer període Gaspar Homar es forma als tallers de Francesc Vidal on treballaven prop de dos-cents operaris i on s'experimentava la integració de les diferents branques dels bells oficis, entrant en contacte amb personalitats dels diferents àmbits artístics com [[Antoni Rigalt]], cap de la secció de vidrieria artística i gravat a l'àcid, [[Frederic Masriera i Manovens]], al capdavant de la secció de foneria artística o Joan Gonzàlez, a la secció de traçats de projectes i plànols. No es conserva gaire informació de les tasques exactes que desenvolupà en aquest període però és evident que el seu aprenentatge en aquests tallers hauria de deixar-li petja.{{sfn|Fondevila|1998|p=21}}

 

=== L'època del modernisme (1896-1915) ===

L'any [[1893]], Gaspar Homar i el seu pare s'independitzen dels tallers Vidal obrint un establiment propi a la [[Rambla de Catalunya]] 129,{{efn|En aquella data era el número 25.}} sota la denominació de ''P.Homar i fill'', just a tocar del taller d'[[Alexandre de Riquer]]. En aquell any va entrar a formar part de l'equip de col·laboradors de l'arquitecte [[Lluís Domènech i Montaner]], sent aquesta col·laboració decisiva perquè Homar pogués definir un estil en l'àmbit decoratiu, i alhora fer-se una clientela.{{sfn|Freixa|Hernández|1999|P=199}}

 

 

L'any 1900 rep l'encàrrec de decorar la [[Casa Burés]]. Homar va projectar per a aquesta casa un mobiliari diferent de l'estil floral tímidament goticista i bastant japonitzant que presentava l'arquitectura de l'edifici. Al menjador aposta per les cadires amb el respatller i els braços en corba propis dels seients nòrdics, decorats amb figures de dracs entrellaçades. La taula està decorada amb marqueteries de Pau Roig i la llum metàl·lica, obra d'Homar, era una espècie de gran corona bizantina de plaques, cadascuna amb els mateixos dracs enfrontats. Paisatges i temes d'influència noruega, pintats per [[Oleguer Junyent]], decoraven murs i vitralls. La sala de joc de la mateixa casa es decorà amb pintures de Junyent, que constituïen un fris paisatgístic nebulós a la part alta, damunt d'un britànic arrambador de fusta.{{sfn|Cirici Pellicer|1951|p= 228}}

 

{| bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="4" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: #cccccc solid 1px; border-collapse: collapse;"

|-

|}

 

De tots els conjunts decoratius que realitzà Gaspar Homar a l'època del modernisme tenen especial interès les intervencions a la [[Casa Lleó Morera]] a Barcelona i a la [[Casa Navàs]] a [[Reus]], les quals representen la quinta essència del modernisme i constitueixen una de les manifestacions més reeixides en el camp de la decoració d'interiors. L'influent arquitecte [[Domènech i Montaner]] va encarregar el moblament d'aquests dos habitatges [[Burgesia|burgesos]] a Gaspar Homar, els tallers del qual van subministrar tots els accessoris decoratius i funcionals. En tots dos casos es tracta de conjunts que mantenen una fidelitat al programa simbòlic-ornamental ideat per l'arquitecte i on Homar compagina la qualitat i el valor de la tradició i l'artesanat amb la producció seriada.{{sfn|Fondevila|1998|p=27}} No serà estrany trobar models repetits, sobretot en l'àmbit de la marqueteria i els plafons mosaics. Es tracta per tant, d'un treball seriat, que li permetia aprofitar els models i fer-ne composicions independents que van tenir una gran sortida comercial.

Una vegada tancat el taller d'ebenisteria l'any 1920, Gaspar Homar es dedicà al comerç d'antiguitats i a la tasca de restaurador d'obres d'art. La seva faceta de col·leccionista i antiquari el portà a assessorar el mecenes i polític [[Francesc Cambó i Batlle]] en la formació de la seva col·lecció. Com a bon modernista, Homar col·leccionava estampes japoneses, ceràmica de reflexos metàl·lics, vidres antics i tapissos.{{sfn|Fondevila|1951|pp=35-37}}

 

 

La [[marqueteria]] és un dels elements que van diferenciar Gaspar Homar de la resta d'[[Ebenisteria|ebenistes]]. La seva utilització concedeix més refinament i distinció als mobles, acoblant diversos tipus de fustes per obtenir els tons apropiats sense haver de fer ús dels tints d'[[anilina]].

|}

 

Si amb l'[[ebenisteria]] Homar perpetuava la tradició familiar, en l'especialitat de la metal·listeria s'endinsava en un terreny de recerca nou. Crucial va ser l'aprenentatge al taller de Francesc Vidal, qui era capaç de dotar als metalls més modestos, d'una bellesa elegant i severa.{{sfn|Pirozzini Martí|1883|p=810-811}} Homar va assimilar unes tècniques i uns coneixements integrals en aquella important manufactura i quan es va establir pel seu compte va projectar i executar als seus tallers aparells d'il·luminació com ara llànties, llums, aranyes, canelobres i fanals, on incorporava els treballs del [[Repussat dels metalls|repussat]], el [[Cisellada|cisellat]] el polit i el [[Pàtina|patinat]] d'aquests metalls. L'enllumenat elèctric esdevenia usual a totes les capitals i Homar va haver d'adaptar els seus llums de gas a aquest sistema. Els seus projectes de llums adaptaven dissenys propis del [[Modernisme català|modernisme]]: els [[espiadimonis]] i els elements florals estilitzats s'adequaven a la seva funció i al sistema lumínic emprat.{{sfn|Fondevila|1998|p=97}}

 

|}

 

Una altra de les especialitats dels tallers de Gaspar Homar era la realització de mosaics. Als inicis, al seu taller els operaris van haver d'improvisar la tècnica però ràpidament aconseguiren resultats satisfactoris. La seva especialitat fou el mosaic de petites [[Tessel·la|tesel·les]] ceràmiques, obtingudes llimant trossos de rajola. Els dibuixos de les figures eren de Josep Pey o en algun cas de [[Pau Roig i Cisa|Pau Roig]] i sovint repetien els mateixos dissenys de les marqueteries; els merament decoratius eren del mateix Homar. Inicialment els rostres i les carnacions eren realitzats amb [[mosaic venecià]] amb esmalts vitris, però més tard per influència oriental va concebre la idea de fer-les aparèixer en [[baix relleu]]. Per a aquesta tasca va trobar un col·laborador en el ceramista [[Antoni Serra i Fiter|Antoni Serra]], qui es va encarregar de modelar i coure en baix relleu de porcellana, els rostres, les mans i els peus de les figures musives.{{sfn|Cirici Pellicer|1951|p=264}} Aquestes figures es produïen amb motlles a partir de models de guix facilitats pel versàtil escultor [[Joan Carreras i Farré|Joan Carreras]].{{sfn|Fondevila|1998|p=103}}

 

|}

 

La renovació aportada per l'[[Art Nouveau]] en totes les disciplines de les arts aplicades assoleix la seva expressió més inèdita en el camp del tèxtil. Els projectes originals de Gaspar Homar documenten aquesta especialitat, que ocupa un lloc important en el seu repertori decoratiu i que es concreta en els projectes de cortinatges, tapisseries, fons de capçalera i tapissos pintats, aquests darrers de [[Josep Pey]] i de [[Sebastià Junyent]]. Els teixits estampats sobre [[vellut]], inicialment amb elements florals de tija sinuosa amb el motiu del ''[[coup de fouet]]'' i amb finíssims ribets brodats en [[or]], són indissociables del mobiliari: l'entapissat de les cadires, els sillons i els sofàs, amb tonalitats suaus i avellutades, generalment malves i verds pàl·lids, és característic del seu estil. Malauradament, bona part del mobiliari modernista ja no conserva l'entapissat original per causa del desgast motivat per l'ús. Amb tot, el conjunt de mobiliari de la [[casa Navàs]] de [[Reus]], manté intacta la seva tapisseria original i confereix un contrapunt tonal i alhora de contrast amb la resta d'elements que integren el moble, especialment les marqueteries.