Diferència entre revisions de la pàgina «Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah»

m
Corregit: el intent -> l'intent fou
m (Corregit: al avi -> a l'avi incapacitat (però l)
m (Corregit: el intent -> l'intent fou)
En els primers anys va annexionar [[Badakhxan]] (vers [[1585]]) i després va ajudar al seu pare a la companya del 1588-1589 contra [[Herat]] en què aquesta ciutat fou assetjada 11 mesos. Quan la ciutat fou conquerida el seu govern fou concedit a l'emir Kul Baba Kokaltash, el que va molestar a Abd al-Mumin que aspirava a rebre aquest govern. El [[1589]] Abd Allah el va enviar en campanya contra [[Abbas I el Gran]] al [[Gran Khorasan]], regió que va conquerir en gran part en els següents anys; la campanya va acabar el [[1591]] amb els uzbeks dominant totes les ciutats principals de la regió ([[Mashad]], [[Nishapur]], Khwaf, Djam, Isfarain, [[Sabzawar]] i Qain. Un exèrcit de kizilbaixis enviat per Abbas I el [[1591]] fou refusat però el [[1592]] un segon exèrcit persa va aconseguir recuperar Isfarain, Sabzawar i Nishapur. Abd al-Mumin va recuperar Nishapur el [[1594]]; els seus darrers actes a Khorasan foren en la campanya del [[1595]] quan va reconquerir Sabzawar uns quants dies, però ja no va assolir cap més fita.
 
Abd al-Mumin ambicionava el tron del pare i això va portar a conflictes amb aquest i amb els seus emirs. Als anys 1596, 1597 i 1598 hi va haver diversos incidents que van empitjorar les relacions entre pare i fill. Abd Allah II ibn Iskandar va morir el febrer del [[1598]] i Abd al-Mumin es va presentar a [[Samarcanda]] i va acceptar el poder. La seva primera decisió fou contra Kul Baba Kuteltash o Kukaltash, un venerat personatge de grans virtuts que havia estat fet presoner a Herat (on era governador) al que va trepitjar i arrossegar i després va carregar de cadenes. Tot seguit es va traslladar a Bukharà on també fou reconegut khan. Va governar sis mesos en els quals la violència política fou la norma; el seu cosí Hazara Sultan es va revoltar a [[Taixkent]] i va reclamar la successió, però el l'intent fou reprimit de manera sagnant i brutal; el seu antic rival pel govern d'Herat, Kukaltash, fou executat junt amb els seus parents més propers. Després va anar a Akhsi per capturar a Uzbeg Sultan el fill del seu besoncle Rustem Sultan, que era governador feia algun temps; Uzbeg va resistir però va morir als pocs dies d'iniciar-se el setge. Abd-al.Mumin no amagava les seves intencions d'eliminar a tots els emirs del seu pare, i això va córrer entre aquestos que van planejar un complot per anticipar-se; l'emir kazakh Abulvasi va sentenciar: "Necessitem fets, no paraules";<ref> la frase literalment fou "Les paraules serveixen de poc; necessitem fets"</ref> es va triar a sorts als encarregats dels "fets". Al retornar Abd al-Mumin de Taixkent, i quan planejava una campanya contra el [[Gran Khorasan]], fou assassinat per una pluja de fletxes en un pas prop del llogaret d'Ura Tepe, entre aquest i Zamin, probablement una nit del juliol de [[1598]].<ref> el khan viatjava de nit per evitar el calor del dia a l'estiu</ref> El seu cap fou tallat i no es va saber que era el khan fins l'endemà quan alguns membres de l'exèrcit d'escorta van reconèixer les robes del khan.
 
Encara que foren proclamats Abd al-Amin a [[Balkh]] i [[Pir Muhammad II]] a [[Bukharà]], la pèrdua dels territoris occidentals davant [[Abbas I el Gran]] i els atacs [[kazakhs]] a l'est van aconsellar als emirs al cap d'uns quants mesos de portar al poder a una nova dinastia [[gengiskhànida]] anomenada toghay-timúrida, djanida o [[astrakhànida]].
1.150.164

modificacions