De la joventut d'Agesilau no se'n tenen noticies, i només se sap que era molt amic de Lisandre. Va pujar al tron quant tenia uns 40 anys. El [[397 aC]] es va produir el complot de [[Cinadó]], un intent contra l'aristocràcia dirigit per Cinadó, que va fracassar i el seu líder fou executat.
Al tercer any de regnat ([[396 aC]]) va anar a Àsia Menor. Va passar el l'hivern a Aulide a [[Beòcia]] i va desembarcar a Àsia Menor on les ciutats gregues eren amenaçades pels perses, arribant fins a [[Efes]] on va establir el seu quarter general. Els espartans van assolar la [[Frígia Helespòntica]]. El [[395 aC]] el sàtrapa persa Tisafernes va atacar les ciutats de [[Jònia]] però fou derrotat pels espartans ajudats per contingents de les ciutats jòniques, a la riba del Pactolos. Agesilau va desconcertar als perses amb les seves rapides marxes i els va tornar a derrotar a la plana de [[Sardes]], a Coloses, a Pelte i a Cal Dagi. En canvi per mar fou derrotat per l'atenenc [[Conó (almirall)|Conó]] al servei de Pèrsia, a Abarindos a la costa cària. El rei persa va desconfiar de Tisafernes i en va ordenar la mort, execució que va portar a terme Tiraustes que seguidament va ocupar el càrrec vacant de sàtrapa de Sardes. Tiraustes va enviar a Grècia al rodi Timòcrates amb l'objecte de formar una lliga contra Esparta. L'esclat de la guerra de Corint ([[395 aC]]) va obligar a Agesilau a tornar a Grècia. Va tornar ràpidament per l'anomenada [[ruta reial persa]] o ruta de Xerxes i va arribar de derrotar els aliats a [[Queronea]] ([[agost]] del [[394 aC]]).
El [[393 aC]] va envair l'[[Argòlida]] i la va assolar; el [[392 aC]] va envair territori de [[Corint]] ; el [[391 aC]] va sotmetre [[Acarnània]]; després ja no se l'esmenta en els anys de guerra que van seguir. El [[387 aC]] es va signar la pau d'Antalcides.
