Alim Khan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: el hivern -> l'hivern era |
||
Línia 9:
Quan els xinesos van conquerir Altishehr o [[Turquestan Oriental]] els fills de famós Khoja Serim Sak van fugir a [[Bokharà]], i la cort imperial xinesa va pagar una quantitat al khan de Kokand per vigilar als prínceps i impedir que no tornessin a [[Kashgària]]. Un missatger anava cada dos o tres anys de Kokand a Xina a cobrar el subsidi. Una vegada aquest va fallar i el khan va prohibir a les caravanes de Bukharà i Kokand visitar Kashgària i els xinesos ràpidament van pagar la quantitat anual i la pendent.
Sembla que al final del regnat havia esdevingut un tirà que s'arrogava el dret de gaudir sexualment de les filles de tots els seus súbdits i que va fer matar molts innocents. Durant la campanya de [[Taixkent]] va marxar a aquesta amb un gran exèrcit (deu mil homes) manat pel seu germà [[Muhammad Umar Beg]], i la va ocupar; després va ordenar combatre als kazakhs de la zona, amb ordes d'assolar les seves terres. Ja s'acostava el hivern però l'orde fou obeïda i una vegada acabada la campanya, Umar va retornar a Taixkent on va comentar com havia matat a alguns kazakhs aconseguint així la submissió de la resta. Però el seu germà ho va considerar una mostra de pietat, i li va exigir tornar a fer campanya per matar als que s'havien salvat. Umar va comunicar als seus generals i l'exèrcit, acampat fora la ciutat, l'orde del khan, i tots van estar d'acord que
L'exèrcit va marxar llavors a Kokand on va ser proclamat. Alim Khan es va quedar amb només 300 seguidors i va marxar cap a Kokand amb els seus tresors i el seu harem i el seu fill Shah Rukh Mirza (la mare del cual era d'ètnia kazakh). Pel camí van parar en un fort que es va negar a obrir-li les portes; els tres-cents seguidors van anar desertant i finalment es va quedar quasi sol; llavors li va donar 1000 ''tilas'' al seu fill i el va enviar a demanar ajut a [[Haydar Tura]] de Bukharà; a les seves dones les va deixar en un poble on el cap va les va acceptar; i ell mateix amb 20 homes i el seu ''diwanbegi'' Muhammed Zuhur, van anar cap a Derehkuh, des de on es podia veure la ciutat de Kokand; el ''diwanbegi'' l'aconsellava no anar més enllà i dirigir-se a [[Khodjend]] on hi havia 4000 homes que segurament li donarien suport, però el khan insistia a estar prop de Kokand i finalment 17 dels 20 homes el van abandonar.
| |||