Gaafar al-Nimeiry: diferència entre les revisions

El 19 de juliol de 1971 quan estava reunit el Consell de Comandament, el comandant Hashim al-Atta, militant comunista, es va presentar i els va arrestar a tots junt amb altres oficials propers a Nimeiry. Al-Atta va formar un Consell Revolucionari de set membres sota la presidència d'un coronel comunista, Babiker al-Nur Osman, que en aquell moment era a Londres per tractament mèdic. Quan retornava al país fou interceptat per aparells libis i obligat a aterrar i no va poder arribar a Khartum; al-Atta va prendre totes les mesures per evitar un contracop i va fer la seva tasca a la perfecció, però les forces egípcies estacionades a Khartum van intervenir i van fer possible un contracop. Forces lleials a Nimeiry el van alliberar; Nimeiry va saltar per la finestra del lloc on estava empresonat quan els seus seguidors arribavaren al rescat<Ref>Gaafar al-Nimeiry, a Sudan Leader With Shifting Politics, Dies at 79 per Dennis Hevesi, al New Tork Times 11 de juny de 2009 a [http://www.nytimes.com/2009/06/12/world/africa/12nimeiry.html nytimes.com] </ref> i després de forts combats els seus es van fer amb el control i van detenir a al-Atta, que fou afusellat juntament amb altres militars, incloent al-Nur Osman i un altre que tornaven de Londres junts i que foren entregats per Líbia (22 de juliol de 1971). Poc després, en un plebiscit sense oposició, es va fer elegir president amb el 98,6 per cent dels vots, i el 1972 va signar l'acord d'Addis Abeba que posava fi a la [[primera guerra civil sudanesa]] (1975-1972) al sud del país i establia una regió autònoma, que conduïa en un període d'11 anys d'estabilitat a la regió. La seva política va esdevenir marcadament pro-occidental i aliada a Egipte; els bans van ser retornats a la propietat privada i es fomentava la inversió estrangera com va quedar evidenciat per un cert nombre de tractats d'inversió bilaterals que es van signar (amb [[Suïssa]] el 17 de febrer de 1974, amb [[Egipte]] el 28 de maig de 1977, amb [[França]] el 31 de juliol de 1978).

 

 

Una altra vegada el 1976, una força de mil insurgents sota al Sadiq al-Mahdi, armats i entrenats per [[Líbia]], van creuar la frontera des de Ma'tan as-Sarra; després de passar a través de [[Darfur]] i [[Kordufan|Kordofan]], els insurgents van entrar a part de Khartum que van defensar ferotgement; van lluitar durant tres dies casa per casa a [[Khartum]] i [[Omdurman]] morint unes 3.000 persones; Nimeiry i el seu govern es van salvar després que una columna de tancs de l'exèrcit va entrar a la ciutat.<ref name="Burr and Collins 111">Burr, J. Millard and Robert O. Collins, ''Darfur: The Long Road to Disaster'', Markus Wiener Publishers: Princeton, 2006, ISBN 1-55876-405-4, p. 111</ref> Després d'això les relacions de Sudan amb la Libia de [[Muammar al-Gaddafi]] es van deteriorar.