Ğazı II Giray: diferència entre les revisions

el va substituir pel seu propi fill [[Toqtamış Giray]]. Shahin, germà de Devlet va fugir a Circàssia i Mehmed, un altre germà, a Anatòlia. Poc despés també va fugir Selamet Giray i Toqtamış Giray va rebre el seu càrrec i Sefer Giray fou designat nureddin.

 

Els austríacs, que el volien fora de l'aliança amb l'[[Imperi Otomà]], van enviar al delegat Johannes Bernhardi i li van oferir 10.000 monedes d'or a l'any per passar al seu servei ([[1600]]), però el khan va donar llargues tot l'any i el [[1601]], sense acceptar directament però evitant participar en la guerra; finalment el [[1602]], veient perillar el seu tron, va retornar a Hongria on va lluitar i on va passar el hivern del [[1602]] al [[1603]] al seu quarter general establert a [[Pécs]] (Peçuy), moments en què es va dedicar a la casera a [[Transilvània]] i a compondre versos (el khan havia mostrat les seves habilitats artístiques en altres ocasions escrivint prosa i poesia, en [[àrab]], en [[turc otomà]], en [[turc de Crimea]] i en [[Llengua txagatai|txagatai]]). Es va començar a amoïnar uns mesos abans quan els seus germans Selamet, Mehmed i Shahin es van establir a Rumèlia, suposant que la Porta preparava el camí per posar a un d'ells al tron, al seu lloc. Les tropes van passar el hivern als districtes de Szigeth, Koppany i Mohacz. La primavera del [[1603]] el khan va retornar a Crimea. Ambaixadors austríacs van trobar als seus delegats a [[Koloszvar]] ([[Klausenburg]]) i li van oferir condicions de pau, però la negociació no va arribar de moment encara a cap final. La guerra es va acabar finalment el [[1606]] i Ğazı II va mantenir fins al darrer moment el seu important paper militar i finalment diplomàtic. En aquest temps el khan ja havia creat un cos militar de [[mosqueter]]s (''tüfenkçi'') que estaven lligats per lleialtat personal al khan.