Gneu Corneli Escipió Calvus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: an assetjat la ciutat -> an assetjar la ciutat |
m Corregit: el hivern -> l'hivern a |
||
Línia 3:
Fou [[cònsol romà|cònsol]] el [[222 aC]] junt amb [[Marc Claudi Marcel III]] i va fer la guerra als [[ínsubres]]. Aquestos havien estat, derrotats l'any anterior pels cònsols Publi Furi i Gai Flamini, i van demanar la pau però els nou cònsols van rebutjar els oferiments. Els lígurs van demanar ajut als gesates (''gaesatae'') de més enllà dels [[Alps]], que van enviar trenta mil homes; tot i així Escipió i Marcel van envair les planes del [[riu Po]] i van assetjar la ciutat ínsubre d'Acerrae a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant [[Clastidium]]. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium; el cap gal Britomartus o Viridomarus fou mort per Marcel de pròpia mà. Després va tornar a Acerrae que poc després fou conquerida; la següent conquesta fou [[Milà|Mediolanum]] la ciutat més important de la regió. Els ínsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya (sinó la principal) només Marcel va rebre els honors del triomf.
El [[218 aC]] fou llegat del seu germà Publi Corneli Escipió i fou enviat a [[Hispània]]. Gneu va desembarcar a [[Empúries]] ([[218 aC]]) i es va atreure als caps locals seduïts per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del domini cartaginès i va obtenir una victòria a [[Cissa]] sobre el general cartaginès Hannó que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya dels [[Pirineus]] a l'[[Ebre]]. Àsdrubal va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar
A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc després va arribar el seu germà Publi (estiu) i junts els dos germans van avançar cap a [[Sagunt]] on eren els hostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'[[Abelox]], i els hostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.
| |||