Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: el -> l'[[estat
Va estudiar lleis a [[Alcalá de Henares]]. Militant del [[Partit Progressista]] durant la Regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó]] va participar en la Milícia Nacional, va ser [[Diputat]] per Cadis en [[1841]], adquirint més temprança i moderació, el que li va permetre amb el suport de [[Ramón María Narváez y Campos|Narváez]] ser nomenat [[President del Govern d'Espanya|President del Consell de Ministres]] des del [[5 de desembre]] de [[1843]] al [[3 de maig]] de [[1844]].
 
Va treballar per a Narváez dissolent la Milícia Nacional, va declarar el l'[[estat de setge]], va dissoldre els ajuntaments, va imposar la [[censura]] a la premsa i va acusar Olozaga de tractar d'intrigar contra la futura reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] quan era President del Consell. També va crear la [[Guàrdia Civil]]. La seva caiguda del govern el va dur com a [[diplomàtic]] a [[Lisboa]]. Després del seu retorn a Espanya i davant les seves diatribes contra els propis companys que li havien donat suport, va fugir durant la revolució de [[1854]] tement per la seva vida.
 
Ja en [[1864]] va ser nomenat [[Ministre]] de la Governació amb Narváez quan la política espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent responsable dels [[Nit de Sant Daniel|successos de la nit de San Daniel]], havent de dimitir en [[1865]] per a tornar novament l'any següent com a Ministre de la Governació i el [[1868]] altre cop com a President del Consell. La seva actuació visceral va ser un més dels elements que van deslligar la [[revolució de 1868]] que va donar pas al [[Sexenni Democràtic]] i la caiguda d'Isabel II. Es va exiliar a Biàrritz i es va unir als [[carlisme|carlins]]. També va ser membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]].
1.121.337

modificacions