Qazvín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al -> en estar |
m Corregit: el impost -> l'impost de |
||
Línia 13:
En temps d'[[Harun al-Rashid]] (786-809) aquest va visitar la ciutat de camí a [[Khurasan]] i impressionat pels freqüents atacs [[daylamites]], va eximir a Qazvín del ''[[kharaj]]'' o impost de la terra a canvi d'un pagament anual de 10.000 [[dírham]]s, i fou erigida en província; també va ordenar la construcció d'un mur a [[Madinat Musa]] i [[Mubarakabad]] (que no es va acabar fins al [[868]]) i d'una mesquita pel manteniment de la qual es van crear diversos edificis en ''[[wakf]]''. Fou governada per Kasim ibn al-Rashid sota el qual els terrenys de l'estat es van ampliar considerablement per l'entrega dels terrenys pels terratinents als que es garantia la protecció; els terratinents pagaven uns tributs determinats i mantenien l' usdefruit perpetu.
A la mort d'Harun ([[809]]) va seguir la [[guerra civil]] entre els seus fills [[Al-Amin (abbàssida)|al-Amin]] i [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] i el governador del [[Djibal]], [[Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa]], va donar suport al primer. Aquest el va enviar contra el seu germà i rival, a les ordes d'[[Ali ibn Isa ibn Mahan]], però aquest fou derrotat i mort per les forces d'al-Mamun dirigides per [[Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn]] (Tahir ibn Husayn) que va conquerir Qazvín, [[Hulwan (Pèrsia)|Hulwan]], [[Kanekin]] i [[Ahwaz]] i va assetjar [[Bagdad]] junt amb [[Harthama ibn Ayan]] el [[812]]/[[813]]. Abu Dulaf es va retirar a [[Karadj]] i des de llavors va romandre neutral però va refusar jurar fidelitat a al-Mamun mentre al-Amin fou viu. Ho va fer a la mort d'al-Amin el [[813]]. Al-Mamun el va cridar a [[Rayy]], el va perdonar i el va nomenar altre cop governador del Djibal. El gust d'al-Mamun per la poesia els va convertir en bons companys. Com a governador va rebutjar atacs dels daylamites a Qazvín, i els va perseguir i destruir les seves fortaleses obligant-los a pagar
El ''[[sayyid]]'' [[Alides|alida]] [[al-Hassan ibn Zayd]] (o Zaid) al-da'i al-kabir ([[Hassan ibn al-Bakir ibn Zayd]]), va agafar la direcció de l'aixecament alida a [[Čalus]] i [[Kalar]] al [[Tabaristan]] el [[864]] i va donar protecció als habitants contra el governador [[Tahírides del Khorasan|tahírida]] que volia apoderar-se de les terres comunals de pastura. El governant local [[djustànida]] Wahsudan es va sotmetre a al-Hassan ibn Zaid vers el [[865]], però al cap d'un temps ambdós es van enemistar, i el poder va passar al seu fill [[Djustan III ibn Wahsudan]], que tenia bones relacions amb al-Hassan ibn Zaid (que portava el títol de [[da'i]]) i el va invitar a enviar representants a [[Daylam]]. Amb l'ajuda d'al-Hassan, [[Djustan III]] va ocupar Rayy als tahírides, i es va apropiar després de Qazvín i [[Zandjan]] ([[866]]) on el governador [[Abu Mansur al-Kufi]] va reconèixer a al-Hassan ibn Zayd. El [[867]] el califa va enviar un fort exèrcit dirigit per [[Musa Qazvín Bugha]] que va recuperar Rayy, Qazvín i [[Zandjan]] ([[868]]); el príncep legítim de [[Vaspurakan]], Ashot [[Ardzruni]], hostatge del califa, va aprofitar que fou enviat a aquesta expedició, dirigint un cos d'auxiliars armenis, per (després de guanyar la batalla) escapar-se cap al seu país. Abu Mansur al-Kufi va reconèixer l'autoritat de Musa ibn Bugha, el qual va acabar les muralles, va ampliar la població i va reprimir una revolta alida dirigida per [[Kawkabi]] (probablement el [[869]]). En aquest temps va agafar preeminència la família local dels Sadat. Segons l'historiador Hamd-Al·lah [[al-Mustawfi]]{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} la població es distingia per la seva [[cavalleria]] (''muruwwat'') i la seva humanitat (''insaniyyat'').
| |||