Sarajevo: diferència entre les revisions

La pesta va assolar la ciutat del 1813 al 1816. El 1814 va esclatar una nova revolta i el 1826 una de més important, però ambdues foren reprimides de manera brutal; el 1829 la repressió fou a àrrec de Djelaleddin Pasha, i tot seguit Abd al-Rahman Pasha. El [[1831]] va esclatar una nova revolta i l'àrea al voltant de la ciutat va ser teatre d'unes quantes batalles amb els rebels bosnis manats per [[Husein Gradaščević]] anomenat "Zmaj od Bosne" (el Drac de Bòsnia). Avui, un carrer de ciutat essencial s'anomena "Drac de Bòsnia" en el seu honor. La rebel·lió tanmateix fracassà i els otomans van controlar Bòsnia durant unes quantes dècades més. Incendis van afectar la ciutat el 1831, 1842 i 1852. Noves revoltes van esclatar el 1840 i 1848, també sense èxit. El 1850 la Porta va enviar a Ömer Pasha, antic oficial austríac de nom original abans de fer-se musulmà Mihailo Latas (que era nadiu de la Krajina). El 1850 i 1851 va aplanar la resistència dels rebels bosnians. La capital va retornar a Sarajevo.

 

 

Aquest període comportà un de gran desenvolupament per a la ciutat gràcies a que el nou poder occidental aportava noves idees de l'edat victoriana. Diverses fàbriques i altres edificis foren construïts, i les institucions foren modernitzades. Per primera vegada en la seva història, la població de Sarajevo començava a escriure amb [[alfabet llatí]]. L'octubre de 1908 Àustria-Hongria annexionava formalment Bòsnia-Hercegovina. La població que el 1851 era en 72,23% musulmans, un 8,12% jueva, un 16,94% ortodoxa i un 1,14% catòlica (el 1879 69,45%, 9.74%, 17,52% i 3.26%) va passar el 1910 a ser un 35,57% musulmana, un 12,33% jueva, un 16,27% ortodoxa i un 34,51 % catòlica.