Xamkhalat dels Kazi Kumuk: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Al inici -> A l'inici |
m Corregit: el imam -> l'imam Mansur |
||
Línia 14:
[[Nàdir-Xah Afxar]] va recuperar el país per als perses (tractat de [[1732]] que retornava a Pèrsia tots els territoris al sud del Kura i tractat del [[1735]] que retornava els territoris entre el Kura i el Sulak). El Xamkhalat fou restaurat i nomenat príncep Khas Pilad Khan fill d'Adil Giray. Però la població local es va oposar als perses i Nadir Xah només va poder dominar de manera efectiva la zona de costa mentre la muntanya va restar independent.
Després del 1741 Murtazali ibn Surkhai (futur Xamkhal de Turki), fill del khan kumuk Xarkai III, va dirigir una revolta contra Nadir Xah de Persia. fortes lluites es van produir el 1742 i 1744. El seu germà va trencar tota relació amb Pèrsia després de [[1747]] al morir Nadir. A partir del [[1765]] el Xamkhalat ja només ocupava una banda de 2500 de llarg a la costa de la [[mar Càspia]]. El 1784 el ''Xamkhal'' Murtada Ali es va sotmetre a Rússia i el 1785 Rússia va nomenar un governador general del Caucas. Al final del segle XVIII
El [[tractat de Gulistan]] de 1813 deixava el Daguestan en mans de Rússia. El 1818 tots els prínceps menys el ''Xamkhal'' es van aliar contra Rússia. Així el Xamkhalat va subsistir i el 1820 els russos s'hi van establir després de la victòria de Yermolov sobre la resta de prínceps i especialment el ''usmi'' de [[Kaytak]] (1819). Després de 1830 el ''Xamkhal'' va rebre un agregat militar rus per aconsellar sobre els afers de govern. L'oposició popular a tot el Caucas era forta; el moviment religiós dels [[nakhbandiya]] es va difondre pel país i el 1830 es va iniciar la revolta al país [[àvar]] tant contra el príncep local com contra els russos. Sota la direcció de Ghazi o Hazi Muhammad (els russos l'anomenaren Kazi Mulla), fins que fou mort el 17 (29) d'octubre de [[1832]] a Gimri. El va succeir [[Hamza Beg]], mort en lluita el 1834 prop de Khunzak; llavors va agafar la direcció l'[[Imam Xamil]] que va dirigir la guerra durant 25 anys, destacant les seves victòries del 1843 i 1844 quan els russos van ser pràcticament expulsats; a partir de 1849 els russos van recuperar el terreny i Xamil només va conservar la part occidental, on encara va resistir deu anys. Xamil es va rendir el 23 d'agost (6 de setembre) de 1859 al príncep Baryatinskiy, i en endavant els russos van dominar el país. Quan es va acabar amb el triomf rus, l'annexió del Xamkhalat era qüestió de temps. El territori del khan kumuk fou suprimit el mateix 1859 i el del Xamkhalat de Tarki el 1865 (efectiu el 1867). L'administració fou confiada a militars tsaristes.
| |||