Berenguer I d'Itàlia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Corregit: d'Spoleto -> de Spoleto]] i
Línia 10:
Quan l'emperador [[Lluís II el Jove|Lluís II]], que també era Rei d'Itàlia, va morir el 875, havent acordat amb [[Lluís el Germànic]] que el succeiria el fill gran del monarca alemany, Carlemany, [[Carles II el Calb|Carles el Calb]], rei de França Occidental, va envair la península i es va coronarrei d'Itàlia i emperador. [[Lluís el Germànic]] va enviar primer [[Carles III el Gras]], el seu fill més jove, i després Carlemany, al capdavant d'exèrcits nodrits de nobles italians conduïts per Berenguer, per tractar de recuperar el regne d'Itàlia. No ho van aconseguir fins a la deposició de Carles III el Gras l'any [[877]]. Sembla que la proximitat entre la [[Marca de Friül]] i [[Baviera]], que era governada per Carlemany sota la tutela del seu pare, van facilitar la cooperació.
 
El [[883]], [[Guiu III de Spoleto|Guiu III]], recentment ascendit a [[Ducat d'Spoleto|duc d'Spoleto]], va ser acusat de traïció en un sínode imperial celebrat a Nonantula a finals de maig. Aleshores va tornar al [[ducat d'de Spoleto]] i va fer una aliança amb els [[sarraïns]]. [[Carles III el Gras]], ja emperador, va enviar Berenguer amb un exercit per prendre-li el ducat. Berenguer va tenir èxit fins que una epidèmia que va assolar tota Itàlia el va obligar a retirar-se.
 
El [[886]], Liutbard, bisbe de Vercelli, s'emportà Gisela, germana de Berenguer, del convent de monges de San Salvatore a Brescia, i la va casar amb un parent seu; no se sap si per la força o amb el consentiment del convent i de l'emperador. Això va provocar la ira de Berenguer, que va atacar Vercelli i va saquejar els dominis del bisbe. Liutbard i Berenguer es van reconciliar poc després.