Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar a una [[cro -> articipar en una [[cro |
m Corregit: d'Spoleto -> de Spoleto]] i |
||
Línia 32:
Enric va negociar el dret de pas a través del nord d'Itàlia mitjançant un tractat amb les comunes el gener de 1194. L'abril següent també va arribar a un acord amb Enric el Lleó. El febrer moria Tancred, deixant com a hereu un nen: [[Guillem III de Sicília|Guillem III]]. Enric va trobar escassa resistència i va entrar el 20 de novembre entrava a Palerm, la capital del Regne de Sicília, per ser coronat el 25 de Desembre. Hi ha fonts que apunten que va fer castrar i deixar cec el jove Guillem, i que molts nobles sicilians van ser cremats vius. D'altres, com el siculo-grec [[Eugeni de Palerm]], van adaptar-se al nou govern dels Hohenstaufen sense problemes.
En aquest punt, Enric era el monarca més poderós de la Mediterrània i d'Europa, ja que el regne de Sicília afegia a les seves rendes personals i imperials uns ingressos sense igual. Enric es va sentir prou poderós com per enviar cap a casa les naus [[Pisa|pisanes]] i [[Gènova|genoveses]] sense donar als seus governs les concessions que els havia promès al sud d'Itàlia, i fins va arribar a rebre tribut de l'[[imperi Bizantí]]. El [[1194]] el seu fill [[Frederic II, emperador romanogermànic|Frederic]], el futur emperador i Rei de Sicília i Jerusalem, va néixer. Enric va assegurar la seva posició a Itàlia, nomenant el seu amic [[Conrad d'Urslingen]] com a [[Ducat d'Spoleto|Duc
El seu següent objectiu va ser convertir la corona imperial en hereditària. A la [[Dieta de Würzburg]], celebrada l'abril de 1196, va aconseguir convèncer la majoria dels prínceps per votar a favor de la seva proposta, però a la següent a Erfurt (Octubre de 1196) no va obtenir el mateix resultat favorable.
| |||