Parc Nacional de Sutjeska: diferència entre les revisions

Al parc si poden trobar els dos darrers boscos primaris a [[Europa]], anomenada [[Perućica]]. [[Fagus sylvatica|Faig]]s de més de 60 metres d'alt i l'[[endemisme|endèmica]] [[Pinus nigra|pinassa]] surgeixen de les cares rocoses que protegeixen l'antic bosc. El salt d'aigua de [[Skakavac]], de 75 metres de salt, pot observar-se des d'un mirador, i queda empetitida per la densa capa forestal que cobreix la vall. El [[riu de Sutjeska]] ha tallat una vall al vellbell mig del parc i separa les muntanyes de [[Zelengora]], de 2.014 [[msnm]], d'altres muntanyes com el [[Maglić]] (2.386 m), [[Volujak]] (2.337 m) i [[Bioč]] (2.388 m). El cim Maglić, que és el cim més alt del país, queda així dins del parc, directament sobre la frontera amb [[Montenegro]]. És una pujada que desafia als muntanyencs més valents. Hi és molt comú de veure-hi [[ossos]] i [[llops]] a les muntanyes.