Diferència entre revisions de la pàgina «Pèl·let (combustible)»

correccions ortogràfiques i sintàctiques. "Huit" ho deixem en català estàrdard, o només en valenci`?
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
(correccions ortogràfiques i sintàctiques. "Huit" ho deixem en català estàrdard, o només en valenci`?)
[[Fitxer:Holz Pellets.jpg|thumb|dreta|250px|Llenya i pèl·lets]] Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment.<ref>[http://observatoribiomassa.forestal.cat/1-1d_biomassa.php « La biomassa com a font d'energia: Productes: estella, pèl·let, briqueta»], Observatori de la biomassa, [[Consorci Forestal de Catalunya]] [Consulta 3 de setembre de 2013]</ref> La pròpia [[lignina]] fa d'aglomerant. No cal ni cola ni cap altra substància més que la mateixa fibra vegetal. Aquest procés els dóna una aparença brillant com si estiguessin envernissats i els fa més densos. El pèl·lets, que es comporten quasi com un líquid formen un combustible que tingués les mateixes característiques d’ús i d’automatització que els combustibles líquids o gasosos, i que demés són respectuosos amb el medi ambient.<ref name = canforns>[http://canforns.cat/pellets.html «Pel·lets: pastilles de combustible: què són?»], Can Forns (societat comercial)</ref> L'ús de residus forestals és menys econòmic, com que es requereix una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12%bh) i que les residus frescs tenen una humitat de 50%bh que requereix un assecat forçat previ, la qual cosa encareix el producte.<ref>[http://www.lcc.cat/web/cooperacio/projecte-masovera/accions-del-projecte/masies-sostenibles-aprofitaments-energetics-forestals.pdf «Masies sostenibles: aprofitaments energètics forestals»], [http://www.ctfc.cat Centre tecnològic forestal de Catalunya], 2010, pàgina 7</ref>
 
A Catalunya, la crisi va fer créixer el consum de llenya i dels seus derivats per a escalfar. De 2011 a 2012, la venda de pèl·lets va créisercréixer de 50%. Segons l'Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa (Avebiom) calcula que escalfar-se amb pèl·lets i estelles disminueix la factura energètica entre un 40 i un 80%.<ref>[http://www.regio7.cat/bages/2013/02/21/crisi-creixer-consum-llenya-escalfar-llars/225498.html «La crisi fa créixer el consum de llenya per escalfar les llars. La factura energètica pot disminuir entre un 40 i un 80%»], ''[[Regió7]],'' 21 de febrer de 2013</ref>
 
==Propietats==
PèlEls pèl·lets tenen diversos avantatges respecte a la llenya:
* S'utilitzautilitzen deixalles de [[poda]] o de [[fusteria]] o arbres de cultura sostenible
* Es potpoden dosificar. Una [[estufa]] de [[llenya]] normal només pot regular en ofegar el [[foc]]. El que disminueix molt el [[rendiment tèrmic]]. En les estufes de pèl·lets és la pròpia [[estufa]] la que afegeix pèl·lets segons la demanda d'energia.
* Com que no es regulen ofegant-les es produeix molt menys [[monòxid de carboni]].
* Com que no cal ficar troncs grans, la grandària de l'estufa es redueix, quei pot en alguns casos ser portàtil.
* És més fàcil fer les estufes programables perquè s'encenguin o apaguin automàticament.
* El valor energètic per unitat de volum és molt millor que els troncs o branques i caben en qualsevol recipient de qualsevol forma.
* Com per tota combustió de sòlids es crea un residu, aquestes cendres d'origen vegetal i no tòxiques es poden aprofitar com a [[adob]] o suplement mineral d'animals, ja que són riques en [[calci]] i [[potassi]].
* Produeixen menys contaminants ([[diòxid de sofre]] SOx-SO- i dioxines) que els combustibles fòssils.<ref name = canforns/>
 
Per a unaun mateixamateix valor energètic, ocupen més volum que el gasoil: cal un dipòsit més llarggran o un subministrament més freqüent.
 
Respecte a altres formes de [[biomassa]] com la [[llenya]] o les [[estella|estelles]] tenen alguns desavantatges:
* Les estelles no estan premsatspremsades ni tenen un granulat uniforme. Les estelles són més fàcils de produir a partir de residus fusters. DemésA més, s'estalvia l'energia i el cost necessàries per a premsar i assecar els pèl·lets. Reuneixen gairebé tots els avantatges dels pèl·lets, tret del fet que la densitat energètica d'un m³ de pèl·lets és considerablement superior i que la seva forma irregular posaimposa exigències superiors a la caldera.
* La combustió de pèl·lets demana més oxigen, per la qual cosa es fa necessària una major ventilació de la sala de calderes de biomassa que per altres èquipsequips.
 
==Fabricació de pèl·lets als Països Catalans==
L'explotació industrial de la biomassa té un centre de producció important al muncipimunicipi de [[Flix]] i la [[Ribera d'Ebre]] s'està convertint en un referent europeu de la bioenergia a través d'una planta de producció de pèl·lets, Riberpelets, i una altra de cogeneració de biomassa.<ref>Marc Rovira, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/437344-energia-a-traves-de-la-fusta.html «Ercros i Seeger volen inversors per a les dues noves plantes de Flix»], ''[[El Punt Avui]],'' 23 de juliol de 2011, pàgina 16</ref> Altres plantes es desenvolupen a [[Albons]], [[La Garriga]] i [[Cassà de la Selva]]. La planta d'Albons s'alimentarà de fusta d'arbres frutersfruiters, que s'han de substituir cada huit anys i que abans eren crematscremades sense valorització energètica.<ref>Oriol Mas, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/468371-inversio-de-27-milions-a-la-planta-dalbons.html «Inversió de 27 milions a la planta d'Albons»], ''[[El Punt Avui]],'' 27 d'octubre de 2011, pàgina 13</ref> A l'[[Alt Urgell]] [[Montferrer i Castellbò]] i [[Ribera d'Urgellet]], després d'uns inicis prometedors el 2011, es troba en un punt mort.<ref>[http://infobio.ctfc.cat/?p=7704 «La planta de biomassa de l’Alt Urgell, una inciativa es troba en punt mort per la reducció de subvencions»], ''[http://infobio.ctfc.cat Infobiomassa],'' 11 de gener de 2013</ref>
 
== Altres combustibles llenyosos ==
Usuari anònim