Òxid de nitrogen: diferència entre les revisions

m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m (Corregit: No -> Això no obstant)
m (LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
El terme '''òxid de nitrogen''' (N<sub>x</sub>O<sub>y</sub>) s'aplica a diversos [[compostos químics]] binaris gasosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. El procés de formació més habitual d'aquests [[compostos inorgànics]] és la [[combustió]] a altes temperatures, procés en el qual habitualment l'aire és el [[comburent]].
 
En alguns casos, s’empra aquest terme, òxids de nitrogen, per referir-se a la suma de les espècies químiques NO i NO<sub>2</sub>, que tenen una sèrie de rols crucials en la química de l’atmosfera. Aquests dos òxids s’acostumen a anomenar en general NO<sub>x</sub> i s'agrupen generalment per conveniència, degut aper la seva gran importància respecte a la resta d’òxids de nitrogen.
 
En funció de la [[valència atòmica]] que utilitzi el nitrogen, els òxids de nitrogen tenen diferents formulacions, i s'hi apliquen diferents nomenclatures:
Per contra, N<sub>2</sub>O<sub>3</sub>, N<sub>2</sub>O<sub>4</sub>, i N<sub>2</sub>O<sub>5</sub> descomponen ràpidament a temperatura ambient.
 
L'N<sub>2</sub>O és estable i bastant poc reactiu a temperatura ambient, mentre que l'NO i l'NO<sub>2</sub> són bastant reactius, tot i que puguinpoden arribar a ser bastant estables quan són aïllats. El [[monòxid de nitrogen]] té tendència a oxidar-se a [[diòxid de nitrogen]].
 
Altres compostos també considerats òxids de nitrogen són NO<sub>3</sub>, N<sub>4</sub>O i N(NO<sub>2</sub>)<sub>3</sub>, però són poc estables i molt reactius.
 
 
En una escala local, el paper dels NO<sub>x</sub> a l’hora de generar concentracions d’ozó perjudicials per a la salut humana és un factor a tenir en compte en l’anàlisi de la qualitat de l’aire en àrees urbanes. A diferència de l'ozó estratosfèric, que protegeix la vida a la Terra absorbint radiació UV d'alta energia, l'ozó troposfèric és fruit de la contaminació, i causa dany i irritació a plantes i animals deguta alcausa del seu poder oxidant.
 
* Contribució a l'escalfament global: en una escala global, un augment dels NO<sub>x</sub> no només equival a augmentar la capacitat oxidant de l’atmosfera, ja que l’ozó és fortament oxidant, sinó també a l'escalfament global, ja que l'ozó és un gas d'efecte hivernacle.A més a més, l'N<sub>2</sub>O també és un important gas d'efecte hivernacle.
A més a més dels valors límit horari i anual, també s'estableix un límit d'alerta per aquest contaminant de 400 µg/m³ en cas que se superi durant tres hores consecutives en diversos punts representatius de la qualitat de l'aire d'una ciutat.
 
L'any 2006, la constatació de la superació dels valors límits establersestablerts en les directives europees i en el Reial decret 1073/2002 per a aquest contaminant va fer que la Generalitat declarés zona de protecció especial una sèrie de municipis de l'Àrea Metropolitana, entre ells Barcelona (decret 226/2006). Aquesta declaració va comportar la redacció d'un plà d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire, aprovat a través del decret 152/2007.
 
== Enllaços externs ==
12.581

modificacions