Bomba d'ariet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: per a que -> perquè en |
||
Línia 18:
El principi de funcionament és el següent. El líquid, normalment aigua, procedent d'un dipòsit subministrador '''A''' s'accelera per un tub de càrrega inclinat '''B''' amb la qual cosa la seva energia potencial es converteix en energia cinètica. Quan la velocitat arriba a un valor determinat, la vàlvula de descàrrega '''C''' sobtadament tanca tallant el fluxe la qual cosa genera una sobrepressió en l'extrem inferior del tub de càrrega, un [[cop d'ariet]], que força l'aigua a obrir la vàlvula anti-retorn '''D''' i a pujar pel tub de descàrrega '''F''' cap al nivell superior del dipòsit '''G'''. La vàlvula de descàrrega '''C''' es torna a obrir degut a la baixada de pressió del flux d'aigua i el cicle comença una altra vegada, tancant-se cada cop que el flux adquireix un cert valor.
A '''E''' es posa una campana o calderí ple d'un gas a pressió, normalment aire, que amorteix els cops d'ariet i manté un flux més constant de fluid pel tub '''F'''. Aquest gas s'acaba dissolent en l'aigua pel que cal reposar-lo o embolicar-lo en un globus de goma per a evitar que es dissolgui. Algunes bombes van proveïdes d'un sistema que injecta una bombolla d'aire en cada cicle. Aquest sistema consisteix en que es dissenya el mecanisme
Si la bomba d'ariet tingués un rendiment energètic perfecte aleshores la massa d'aigua perduda per la vàlvula '''C''', a la que anomenarem '''Q''', multiplicada per l'altura de subministre '''h''' fora igual a l'altura '''H''' multiplicada per la massa d'aigua aixecada, '''q'''. És a dir: '''q = Q*h/H'''. En la realitat el rendiment sempre és inferior i depèn en gran mesura de la relació '''h/H'''. En el millor dels casos el rendiment pot arribar al 85% pero decreix segons creix l'altura '''H''' i pot caure fins al 20% o menys en instal·lacions que bomben a gran altura.
| |||