Filosofia de la ciència: diferència entre les revisions

La '''filosofia de la ciència''' és una branca de l'[[epistemologia]] que intenta estudiar la validesa dels enunciats [[ciència|científics]] i provar si aquesta s'adequa a la realitat. En general, una teoria científica és un conjunt d'enunciats que pretén descriure la realitat (o una part d'aquesta), a partir d'un nombre parsimoniós (tan reduït com sigui possible) d'hipòtesis. Amb l'ajut d'eines matemàtiques, dels enunciats de la teoria se'n dedueixen conseqüències que justifiquen les observacions o els resultats experimentals. Generalment, també se'n dedueixen altres conseqüències que encara no han estat observades; aquestes han de ser verificables o contrastables amb la realitat. Si una sola d'aquestes conseqüències es comprova que és falsa, la teoria (o algun dels enunciats que la componen) queda invalidada. En aquest cas haurem falsat la teoria. Els científics que segueixen les teories [[positivisme|positivistes]], corrent majoritari de pensament científic en diferents disciplines a finals del s XX, consideren imprescindible per a queperquè una [[teoria científica]] tingui algun valor que hom pugui falsar les seves prediccions, és a dir, contrastar-les amb la realitat, sia per experiment o per observació. Alguns persones que han desenvolupat les idees positivistes són [[Thomas Kuhn]], [[Karl Popper]], [[Paul Feyerabend]], [[Imre Lakatos]] o [[Ernest Nagel]].