Pere Virgili i Bellver: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
m Corregit: per a que -> perquè el |
||
Línia 9:
Per aquest motiu el 1748 Pere Virgili s'adreçà al rei [[Ferran VI]], a través del [[Marquès de l'Ensenada]], el seu protector, per aconseguir l'autorització per fundar un col·legi a [[Cadis]] on formar nous cirurgians per a l'Armada. Fou el primer centre de l'Estat on s'ensenyava l'art d'operar. El 1768 l'èxit assolit en la formació de nous professionals a Cadis va facilitar que es constituís el col·legi de Barcelona. Fou l'inici d'una nova etapa per la [[medicina]], protagonitzada pels nous cirurgians sorgits d'aquests centres com [[Antoni Gimbernat i Arbós]], [[Lleonard Galli]], [[Josep Queraltó]], [[Marià Ribes]], ... Aquests professionals deuen la seva formació, en gran mesura, al guiatge de Pere Virgili.
Pere Virgili no només fou l'innovador dels estudis [[anatomia|anatòmics]] a l'Estat, sinó que també destacà per la seva habilitat com a cirurgià, tal com ho demostren el seus treballs en el camp de la medecina renal i el fet de realitzar la primera [[traqueotomia]] amb èxit. La seva fama li va valer
L'[[hospital militar de Barcelona]] ha passat a anomenar-se [[Parc Sanitari Pere Virgili]], en honor seu, una vegada ha deixat de donar servei [[militar]] per donar servei civil.
| |||