Puertomingalvo: diferència entre les revisions

'''Puertomingalvo''' és una vila situada al nord-est de la la comarca de [[Gúdar-Javalambre]], a la [[província de Terol]], que limita amb la [[província de Castelló]]. Puertomingalvo és una localitat enclavada en ple Parc Cultural del Maestrat envoltada per un increïble entorn natural propi de la Serra del [[Serralada del Maestrat|Maestrat]] i de la [[Serra de Mayabona]]. La vila està declarada Bé d'Interès Cultural.

Íbers i hispano-romans foren les primeres colònies que deixaren la seva empremta documental en la geografia de Puertomingalvo; les fonts històriques -escassament ateses- que aquests grups humans llegaven a la posteritat emplacen les seves restes en uns llocs estratègics, ''Los Castillejos'' o ''ruinas del Mas Royo'' i ''El Montañés''. El jaciment dels ''Castillejos'' delata la presència d'un poblat ibèric, que ocupà la zona fa uns dos mil dos-cents anys, del que es conserven les restes de tres torres, una fosa, murs d'alguna vivendahabitatge, certs trams enmurallats i petits fragments de ceràmica.

Els assentaments ibèrics foren aborvits, amb major o menor celeritat, per la progressiva romanització de l'àmplia comarca de l'Ebre; fruit de la presència romana en la zona esés la necròpolis del ''Montañés'', una petita partida propera a l'actual emplaçament del cascnucli urbà, que testifica la presència d'un grup preocupat per la dimensió religiosa: en [[1970]] es recuperaren quatre esteles funeraries amb inscripcions latines de la qual la data se sitúa entre els segles II i III. Actualment les làpides están custodiades en la [[Terol|capital de la província]].

Alguns aragonesistes sostenen que el castro de Abingalbon fou conquistat, per [[Alfons el Cast|Alfons II]], als almohades fins a [[1181]], al mateix temps que [[Linares de Mora]] i [[Mosquerola]], i entregat a la custòdia dels templaris, el supost ''señorio'' exercit per l'[[Orde del Temple]] en el castro de Puertomingalvo fou efímer perquè en [[1202]] l'obispe i cabildocapítol de [[Saragossa]] rebien la carta de donació de mans de [[Pere el Catòlic|Pere II]].

''Siga conegut per tots, que jo Pere, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, comte de Barcelona, en el meu nom i en el de tots els meus successors, amb el present document, de forma inviolable i duradera a perpetuitat, et conceïsc, i dòne, a tú, Raimundo, obispe de Saragossa, i a tot el Cabildocapítol de la mateixa seu, per al present i futur, i a tots els teus successors, en les fronteres dels sarracens el castro de Linares i el castro de Avingalbon, als quals els dos castros dòne i assigne els termes del següent mode'':

''Que aquells pobleu, construïu i edifiqueu per a defensa del meu regne, increment de la cristianitat i confusió dels sarracens i perquè els tingau, retingau i posseïu perpetuament per a mi servei i fidelitat i dels meus; retinc, tot i això, per a mi i els meus en cadascúncadascun dels castros per a propi domini, i per al mateix cop d'un sol any, deu yugades de terres en el millor lloc i terme que se puga elegir''.

No s'han trobat documents, testimonis ni empremtes d'aquesta prèvia entrega als templaris. Tot i això, no pareix improbable el compte que de què el propimateix monarca ja havia donat el castro d'[[Alcalà de la Selva]] al monasteri de Santa Maria de la Selva Major en [[1174]]; deu anys més tard els seus monjos atorgàrenatorgaren el fur de la població respetantrespectant la carta del monarca aragonès. Una coetània activitat colonitzadora (en [[1183]]) propicià que la mitra de [[Saragossa]] extinguèsestengués la carta pobla a la Penya d'Aznar Lagaya, un extens territori que comprenia els termes de [[Mazaleón]], [[Torre del Compte]], [[La Portellada]], [[Valderrobres]], [[Fuentespalda]] i [[Beseit]].

El catòlic fixà, com s'ha vist, els termes dels castells de [[Linares de Mora]] i Puertomingalvo perquè foren poblats; els límits de la carta de donació s'extenenestenen fins [[Fortanete]], ocupant part de [[Valdelinares]], [[Gúdar]] i, segurament, Castelbispal.

En [[1261]], sota la intensa activitat presa pel monarca [[Jaume I]], i la consolidació definitiva del [[Regne de València]], l'obispeel bisbe Arnold Peralta atorgà a Puertomingalvo la seva carta pobla, on concedia, per als juís, el fur de [[Terol]].

* '''Esglèsia de la Purificació i Sant Blai''': Aquest monumental temple d'estil barroc, de maçoneria i canteria, fou adosatadossat a una torre-fortalesa medieval, reconvertida posteriorment en Campanar. El Llibre d'Actes del Consell indica que les obries s'iniciaren en [[1721]] i també que, en [[1734]], amb motiu d'una inspecció de la Fàbrica de l'EsglèsiaEsglésia, aquesta ja presentava un estat de construcció molt adelantatavançat; el temple parroquial fou acabat durant el segon quart del segle XVIII.

Dins es contempla una edificació de tres naus: la central, coberta amb volta de mig canyó, i les dues laterals, que contenen en la capçalera un estuc d'una custòdia adoraadaadorada pels àngels. Els murs i les superfícies interiors dels seus arcs mantenen, bastant deteriorades, pintures del XVIII.

El Sagrari, ubicat en una de les naus laterals, ha sigut recentment restaurada. La resta ornamental de la contruccióconstrucció fou pràcticament destruïda en la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] en la que sols queden alguns elements del cor i l'òrgan, el púlpit, tres sillons, unes columnes de tipus salomònic i quasi tots els taulells del baptisteri, en els que es pot apreciar el pasatjepassatge evangèlic del bautisme de Jesús.

AltraUna altra de les pèrdues iconogràfiques més lamentades per l'Esglèsiaesglésia Parroquialparroquial fou la comptracompra, i posterior trasllat al Fons del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] ([[1950]]), del Retaule de Santa Bàrbara, una de les obres més maques del gòtiquesgòtic internacional valencià, treball realitzat entre [[1415]] i [[1425]] pel pintor [[Gonçal Peris]], deixeble de [[Pere Nicolau]], amb el quequi treballà a [[València]] des de [[1400]]. Es pot contemplar una còpia reproduïda d'aquest retaule juntal acostat de la Sacristia Vella de l'Esglèsia, avui rehabilitada com a capella.

En la planta superior de la torre, un cos octogonal [[carreu]]at, finalitzada en [[1739]], s'instalàinstal·là el campanar.

* '''Ajuntament de Puertomingalvo''': Construïda entre els segles XIV i XV, presenta una bella façana realitzada en caderíes de pedra en la quequal destaquen els seus accessos en forma d'arc de mig punt, així com els seus formosos vans geminats de la planta superior. Tot rematat per una meravellosa ala de fusta treballada.

bells municipis on esés més que recomanable un recorregut pèl seu cascnucli urbà, descobrint vertaderes joies del patrimoni etnogràfic de la comarca.

Dirigint-nos cap al sud, la capital de la comarca, [[Mora de Rubielos]] ens dóna la benvinguda convidanconvidant-nos a conéixer el seu meravellós cascnucli urbà amb elements tan significatius com lal'antiga Ex-Col·legiata de Santa Maria i el castell i muralla.

Puertomingalvo compta amb una àmplia oferta d'allotjament, oferint la possibilitat de d'utilitzar del seu hotel, el seu càmping o els habitatges de turisme rural. Tot açò es completa amb un xicotet Centre de d'Interpretació dedicat a elsals "Castillos", ubicat en la planta baixa de la Casa Consistorial.

* '''Casa forta de Puertomingalvo'''. Es tracta d'una torre del segle XIV amb remat almenat a la que s'han adosatadossat un conjunt de vivendeshabitatges complint funció de mas.

* '''Sopes d'all''': Les sopes d'all, són un tipus de sopa que conté fonamentalment aigua o caldo, pà que sol ser pà dur que ha sobrat dels dies anteriors, pimentó, una fulla de llorer, all i grasses. Es tracta d'una sopa d'origen humil, però com tot plat popular, està sotmés a múltiples variants, segons l'economía de la família yi els gustos dels cuiners. Però a Puertomingalvo, els ingredients més normals són: l'ou, xoriç, pernil... etc.

* '''Verge dels Dolors''': Divendres anterior al Diumenge de Rams, se li dedica un Septenari en el quequal es canten anigues melodies en llatí.

* '''Pregària a Sant Joan de Penyagolosa'''. Primer dissabte de maig s'efectua la popular romeria, a peu, al [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] al terme municipal de [[Vistabella del Maestrat]]. Després de la missa i el menjar, es torna al Port conservant els mateixos ritus i tradicions del segle XVII. En el Mas de Gómez s'ofereix la Caritat als romers, un parparell d'ous cuïts i un traguet de beguda dolça.

* '''Sant Bernabé'''. 11 de juny, amb processó, romeria, ''mollete'', missa en la pròpiamateixa ermita, menjar de germanor, jocs, ball i tradicionals vaques.