Despotat de l'Epir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tornar al Epir i fou -> tornar a l'Epir i fou
m Corregit: sudest>sud-est
Línia 107:
[[Fitxer:Epir1205-1230.png|thumb|300px|right|El [[Despotat]] d'Epir des la seva fundació el 1205 al zenit del seu poder el 1230]]
 
El [[1217]] l'emperador Llatí [[Pere II de Courtenay]] va atacar Durazzo, però en fou rebutjat i va caure en un parany a la costa albanesa essent fet presoner. El [[1218]] Teodor va iniciar una campanya de quatre anys contra el regne de Tessalònica, que es va desenvolupar sobretot a Tessàlia ([[1218]]-[[1222]]) i que va comportar l'ocupació de gran part del regne, des [[Platamònia]] al sud, fins a [[Serres]] i [[Drama]] al nordestnord-est. Salònica fou assetjada, i Guiu de [[Pallavicini]] va assumir la direcció de la ciutat com a regent del jove Demetri que va marxar a demanar ajuda al Papa i als senyors italians. L'emperador va enviar alguns soldats l'any següent ([[1223]]) però l'atac de [[Joan III Vatatzés]] de Nicea va obligar a retirar aquestes tropes. Teodor va ocupar llavors Adrianòpolis i part de Tràcia.
 
El [[1224]] va arribar a Salònica [[Guillem IV de Montferrato]] per defensar la corona del seu germà Demetri, però les seves tropes foren delmades per una epidèmia de pesta en la que va morir el mateix Guillem IV i a darrers del any la ciutat va capitular. Teodor va entrar a [[Salònica]] i es va proclamar emperador (deixant així el títol de dèspota) mentre els seus soldats ja s'acostaven a Constantinoble. Les operacions no varen continuar i Teodor es va dedicar a consolidar el seu poder. El [[1227]] el nou rei de [[Sèrbia]], Radoslav (Esteve II Radoslav), que acabava de succeir al seu pare Esteve I, es va declarar vassall d'Epir. El [[1230]] la [[República de Ragusa]] va reconèixer la sobirania de Teodor.