Viquipèdia

Matilde Escalas i Xamení: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot posa data a plantilles de manteniment
ampliació
Línia 8:
| nomreal =
| estil = Cançons
| datanaixement = {{Data naixement|1859|12|13}}[[1860]]
| llocnaixement = [[SabadellPalma de Mallorca]], [[CatalunyaIlles Balears]]
| datamort = {{Data''ca'' defuncio i edat|1926|12|20|1860|12|13}}[[1840]]
| llocmort = [[Barcelona]]
| anysactivitat =
| residencia = [[Sabadell]] i [[la GarrigaBarcelona]]
| website =
| obres =<!--no esborreu aquesta línia--><nowiki></nowiki>
*''La flor del lliri''
*''Corpus: marcha solemne'' (1885)
*''RodamónHora baixa'' (1907)
}}
 
'''Matilde Escalas i Xamení''' <ref>Variants gràfiques: '''Escales''' i '''Chamení'''</ref> ([[Palma de Mallorca]], [[1860]] - ''ca'' [[1940]]) va ser una compositora i pedagoga [[Illes Balears|balear]] establerta a [[Barcelona]].
Pertangué a la prolífica generació de compositores del Modernisme ([[Carme Karr i Alfonsetti|Carme Karr]], [[Lluïsa Casagemas i Coll|Lluïsa Casagemas]], [[Narcisa Freixas i Cruells|Narcisa Freixas]], [[Isabel Güell]], [[Lluïsa Denís]]) <ref>{{ref publicació|nom=Santi|cognom=Terraza|títol=Qui era la model?|publicació=[[L'Eco de Sitges]]|data=7 de març del 2014|exemplar=núm. 6.237|pàgina=23}}</ref>
 
Filla d'un apoderat de banca, Jaume Escalas, i de Rosa Chamení, va ser educada en el sí d'una nombrosa família (eren set germans), en un ambient musical i cultural molt refinat: la Victòria, la gran de les germanes, era cantant; en Jaume tocava el clarinet; en Fèlix era pintor i escriptor. La Matilde, per la seva banda, destacà en els camps de la interpretació, la composició i la pedagogia musicals. Començà a estudiar música a Ciutat de Mallorca, però ja al 1882 donava classes de piano a Barcelona, alhora que aprenia composició amb [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]]. S'integrà en l'ambient inquiet i bohemi de la [[Renaixença]], i hi feu amistat amb [[Santiago Rusiñol i Prats|Rusiñol]], [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] i [[Joaquim Mir i Trinxet|Mir]]. Tot i la residència barcelonina, la Matilde també feu llargues estades a la residència familiar de [[Santanyí]] als estius, i a la de Palma als hiverns, on es relacionava amb els ambients culturals illencs i feia concerts per a grups reduïts d'amics. Després d'un casament sembladament forçat, es retirà al nord de Mallorca, i durant llargs anys romangué en la foscor pública; se separà al 1936. El lloc i la data de mort són desconeguts. <ref>{{ref publicació|títol=Matilde Escalas|publicació=Femení i singulars, a [[Catalunya Ràdio]]|data=2.6.2009|url=http://www.catradio.cat/audio/343447/Matilde-Escales}}</ref>
El pintor [[Santiago Rusiñol]], amb qui va compartir ambient bohemi i cultural, la va suposadament <ref>{{ref publicació|nom=Vinyet|cognom=Panyella|enllaçautor=Vinyet Panyella|títol=Les dones sense nom i l'enigma de Miss Mc Flower|publicació=[[L'Eco de Sitges]]|data=7 de març del 2014|exemplar=núm. 6.237|pàgina=22}}</ref> retratar en la peça ''Miss Mc Flower'', pertanyent a la col·lecció [[Sitges|sitgetana]] del [[Cau Ferrat]].
 
Pertangué a la prolífica generació de compositores del Modernisme ([[Carme Karr i Alfonsetti|Carme Karr]], [[Lluïsa Casagemas i Coll|Lluïsa Casagemas]], [[Narcisa Freixas i Cruells|Narcisa Freixas]], [[Isabel Güell]], [[Lluïsa Denís]]) <ref>{{ref publicació|nom=Santi|cognom=Terraza|títol=Qui era la model?|publicació=[[L'Eco de Sitges]]|data=7 de març del 2014|exemplar=núm. 6.237|pàgina=23}}</ref> i va ser autora de cançons per a veu i piano, i obres per a piano sol, amb influències de primer italianes i posteriorment franceses. També va ser autora de ballables. El pintor Santiago Rusiñol la va suposadament <ref>{{ref publicació|nom=Vinyet|cognom=Panyella|enllaçautor=Vinyet Panyella|títol=Les dones sense nom i l'enigma de Miss Mc Flower|publicació=[[L'Eco de Sitges]]|data=7 de març del 2014|exemplar=núm. 6.237|pàgina=22}}</ref> retratar en la peça ''Miss Mc Flower'' (i potser en altres obres), pertanyent a la col·lecció [[Sitges|sitgetana]] del [[Cau Ferrat]]. El seu nebot-nét [[Romàs Escalas i Llimona|Romà Escalas]], flautista i musicòleg, n'ha estudiat la figura i l'obra.
El seu germà, '''Fèlix Escalas i Chamení''' (1880-1972) va ser un escriptor i empresari que dirigí [[La Maquinista Terrestre y Marítima]].
 
El seu germà, '''Fèlix Escalas i Chamení''' (1880-1972) va ser un escriptor i empresari que dirigí [[La Maquinista Terrestre y Marítima]] i fou governador general de Catalunya. <ref>{{ref web|títol=Publicacions de Fèlix Escalas, al catàleg CBUC|url=http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat/a?Escalas+i+Chamen{u00ED}%2C+F{u00E8}lix%2C+1880-1972&search_code=a|consulta=1 de març del 1024}}</ref>
 
== Obres ==
* {{ref llibre|nom=Rosina (lletra)|cognom=Escalas|títol=Amore, romança}} <ref name="ub">{{ref llibre|títol=XXV Cicle de música a la universitat: Recital de compositores catalanes de l'època modernista [programa de mà<nowiki>]</nowiki>|lloc=Barcelona|editorial=Universitat de Barcelona|any=2012|url=http://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_ca/menu_eines/agenda/docs/concert08032012.pdf}}</ref>
* {{ref llibre|títol=Aubade, per a piano sol|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b2987796~S23*cat}}
* {{ref llibre|títol=Brumes, per a piano sol}} <ref>{{ref web|títol=Concert a Matilde Escalas (9.3.2014), al web de les Joventuts Musicals de Sitges|url=http://www.joventutsmusicals.cat/sitges/3140-programacio/2270-teresa-garrigosa-soprano-concert-a-matilde-escalas/|consulta=9 de març del 2014}}</ref>
Linha 37 ⟶ 38:
== Referències ==
{{referències|2}}
 
{{ORDENA:Escalas Xameni, Matilde}}
 
[[Categoria:Compositors balears]]
[[Categoria:Músics palmesans]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Matilde_Escalas_i_Xamení»