Acadèmia Marshall: diferència entre les revisions

[[Enric Granados]], va ser un dels grans i més destacats deixebles de [[Joan Baptista Pujol]]. Va néixer a Lleida el dia 27 de juliol de [[1867]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.20|isbn=84-88158-21-1}}</ref> Va viure a Barcelona, allà va estar a l’Acadèmia Pujol on va perfeccionar la seva tècnica musical, amb només 15 anys va guanyar el seu primer premi a un dels concursos de l’Acadèmia Pujol. A l’any [[1887]] Granados va marxar a [[París]] a on va coincidir amb personatges com [[Isaac Albéniz]]. [[París]] va simbolitzar per Granados i per tots els pianistes de la seva generació el bateig artístic que els va convertir en musics madurs. Enric Granados, va tornar a [[Barcelona]] l’any [[1889]], es va convertir en una figura clau per la creació del Teatre líric català. Però el veritable èxit el va tenir amb la presentació del primer àlbum de l’obra ‘’Goyescas’’ o ‘’Los majos enamorados’’. Tot i això, la seva gran aportació al món de la musica va ser la fundació de l’ ‘’’Acadèmia Granados’’’ l’any [[1901]].<ref name="M">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.36|isbn=84-88158-21-1}}</ref> Durant els primers anys, l’acadèmia va estar situada al primer pis del número 14 del carrer de Fontanella, més tard, es va traslladar al carrer de Girona, primer al número 89, xamfrà Aragó i al final al número 20, cantonada Casp, on avui en dia encara es pot veure una placa de marbre en record als dies d’or dels Granados.<ref name="M"/> Granados, mai va deixar d’ensenyar i el fet de no abandonar mai les classes el van impulsar a crear una institució per a aquesta finalitat, per mostrar i ensenyar als demés el seu amor per la música. [[Felip Pedrell]] va ajudar a Granados amb la fundació de la institució, també el record de la tenica apressa amb el gran mestre Pujol i perfeccionada a França amb [[De Bériot]].<ref name="M"/>L’Acadèmia Granados, va néixer com una empresa solida i amb futur, amb el cap del temps es va reforçar el seu perfil artista rigorós. El mestre [[Domènech Mas i Serracant]], gran compositor i organista, va ser durant els primer anys sotsdirector de la nova acadèmia.<ref name="M"/> [[Domènech Mas i Serracant]](1866-1943) va néixer a Barcelona i es va formar musicalment a l’Escolania de la Catedral, a l’acadèmia també va ensenyar solfeig i teoria de la música. El mateix any que es va fundar l’acadèmia, Enric Granados va presentar alguns dels seus alumnes en un concert a la Sala Chassaigne, el 22 de març del 1902, on estaven els joves pianistes [[Jordà]], [[Sostres]], [[Ycart]] i [[Via]], algun d’ells uns anys després van formar part del professorat que va alçar l’acadèmia.<ref name="M03">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.38|isbn=84-88158-21-1}}</ref> Cal mencionar, que l’acadèmia disposava d’un consell de protectors que contribuïen amb una quota lliure al finançament de l’escola, com el mateix alcalde de Barcelona, [[PI Sunyer]], o les famílies [[Miralles]]. Per ingressar a l’acadèmia calia passar per un examen que determinava el grau de l’examinat. El curs començava el dia 15 de setembre i acabava el dia 24 de juny. Els diferents cursos es distribuïen en grups d’alumnes i les classes duraven una hora.<ref name="M03"/> L’acadèmia, també organitzava audicions musicals, les quals podien ser privades o publiques i s’oferien als protectors de l’acadèmia. A les audicions privades es comptava amb els alumnes del curs elemental o mitja i els cursos superiors organitzaven concerts públics en els quals també hi participava Enric Granados. Finalment, mencionar que segons les normes de l’acadèmia, hi podien assistir oients a les classes, que pagaven una quota molt baixa.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.40|isbn=84-88158-21-1}}</ref> L’acadèmia va anar avançant any rere any amb una gran empenta artística per part del seu fundador. A mesura que passaven els anys el nombre d’alumnes augmentava i la fama de la moderna escola pianística es va estendre arreu del país. Per concloure, a l’entorn d’[[Enric Granados]] hi havia diverses personalitats del món artístic que compartien amb ell activitats musicals que s’organitzaven a l’acadèmia, era quelcom habitual pels deixebles. L’acadèmia d’aquesta manera es va convertir en un nexe d’unió entre compositors, deixebles i intèrprets, amb la finalitat de servir a la musica. Els alumnes tenien l’oportunitat d’enfrontar-se per primera vegada a la interpretació de tot un recital en públic amb un públic selecte i rigorós.

==Deixebles d’Enric Granados==

==Frank Marshall-Acadèmia Marshall==

<<''Els grans artistes posseeixen''<br />