Beatriu I d'Este: diferència entre les revisions

'''Beatriu d'Este''' ([[Ferrara]], 1192 – Gemmola, 10 de maig de [[1226]]) va ser una noble dama italiana; va ingressar a l'[[orde benedictí]] a [[Pàdua]] i Gemmola. És venerada com a [[beat]]a per l'[[Església catòlica]]. La principal font per a la seva vida és una biografia escrita per Alberto, germà de l'església de Santo Spirito. Era filla d'Azzo VI d'[[Este]] i la seva segona muller, Sofia Leonora, filla d'[[Humbert III de Savoia]], comte de Savoia. Va viure la joventut habitual en una noble de l'època i va ser festejada per Rambertino Buvalelli, [[trobador]] de [[Bolonya]]. En nou de les seves ''cansós'', Rambertino lloa la bellesa i el tarannà de Beatrice. La relació, però, era purament poètica, exemple d'[[amor cortès]], entre d'altres raons per la diferència social i d'edat de tots dos. Beatriu va fer-se monja [[benedictina]] en fer els catorze anys. Ingressà a l'abadia de Solarola, prop de [[Pàdua]] i més tard va fundar una comunitat al monestir abandonat de [[Gemmola]], el 1221. Hi morí en 1226 i fou portada a [[Pàdua]] per ésser enterrada a Santa Sofia. D'aquí, les seves restes van ser trasllades en 1256 a la catedral de Santa Tecla d'Este. Una llegenda diu que quan alguna cosa greu havia de passar a la família Este, el cos de la beata es movia a la seva tomba i el soroll podia ser sentit pels seus parents, que en quedaven així assabentats. El seu culte va ser aprovat en 1763, essent proclamada beata.