Desert polar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: plantes -> plantes, ja que hi
m Corregit: d'altres -> altres anys
Línia 26:
La major part de les terres sense glaç de l'alt àrtic canadenc estan classificades com desert polar (44%) o semidesert (49%). La major part d'aquest paisatge desèrtic acull només poc més de 6 a 10 espècies de [[Planta vascular|plantes vasculars]], les quals donen un 1-3% de cobertura al sòl i els organismes criptogàmics (molses i líquens) ocupen el 0.5% de la superfície del sòl. L'esterilitat relativa d'aquestes terres és la conseqüència d'una curta estació de creixement i de les baixes temperatures estivals que limiten la creixença de les plantes i la producció de llavors viables. Hi ha algunes superfícies limitades que mostren 50-80% de cobertura sota la forma de crosta criptogàmica i amb un 8-12% de cobertura per a plantes vasculars. Es tracta de zones on les superfícies que resten humides durant períodes considerables a l'estiu, gràcies a l'aigua de la fosa de la neu i on es desenvolupen crostes criptogàmiques que juguen un paper central en el desenvolupament del sòl i la [[fixació de nitrogen]].
 
Les diferències de reproducció i d'establiment inclouen una més gran capacitat de germinació de les llavors produïdes durant els estius relativament calents (com per exemple el de l'any 1991) comparativament a d'altres anys de temperatura mitjana com 1994 i 1995, i una presència significativa de plàntules només en el decurs dels anys de temperatura propera a la mitjana climàtica com van ser 1994 i 1995. La densitat de les plàntules és més important sobre les superfícies amb crosta (per exemple un estudi va trobar 206 plàntules/m2) respecte als llocs sense crosta (26 plantules/m2). En els dos llocs la llargada de les arrels de les plàntules i de les plantes més velles és significativament més gran que l'allargament de les tiges, i per tant la biomassa total de les tiges de les plantes establertes és prou més gran que la biomassa de les arrels (relació arrel :tija de 0.1-0.3). Els comportaments reproductors varien segons les espècies. En el cas de la [[Saxifraga caespitosa]] produeix llavors més xiques que la [[Draba corymbosa]] R. Br. ex DC. i que la [[rosella]] [[Papaver radicatum]], però les llavors de S. caespitosa tenen una taxa de germinació més elevada que les de les altres espècies. La supervivència de les plàntules és feble en totes les espècies i ho és especialment en el cas de S. caespitosa. Totes les espècies germinen lentament; les llavors aïllades, situades en condicions ideals, necessiten per a germinar un mínim de 20 a 30 dies, a 20 °C durant el dia i 15 °C durant la nit. En condicions comparables en el sòl la germinació necessita de 36 a 48 dies. Les mateixes espècies de plantes que viuen al desert polar es fan més grosses i fan més flors i produeixen més llavors viables en la [[tundra]] àrtica que està més al sud on les condicions climàtiques són millors.