Gal·lès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: rsos dialectes. A l'igual que el [[bretó] -> rsos dialectes. Igual que el [[bretó]
m Corregit: d'altres -> altres llengües
Línia 604:
=== Altres característiques gramaticals ===
* ''Possessius que es comporten com a pronoms de complement directe''. L'equivalent gal·lès d'una expressió com ara ''M'agrada en Rhodri'' seria ''Dw i'n hoffi Rhodri'' (lit. "m'està agradant en Rhodri"), però ''m'agrada '''ell''''' seria ''dw i'n ei hoffi fe'' - literalment "Jo sóc el seu agradant a ell" ; "m'agrades" és ''dw i'n dy hoffi di'' ("Jo sóc el teu agradant a tu"), etc.
* ''Un ús significatiu de verbs auxiliars''. Mentre que l'[[anglès]] pot fer servir els verbs tant directament com amb l'ajuda d'un verb auxiliar (compareu ''I go'' i ''I'm going'', per posar-ne un exemple clar), el gal·lès s'inclina clarament cap a l'ús d'auxiliars. En les formes de present, tots els verbs són emprats amb el verb auxiliar ''bod'' ("ésser"), així ''dwi'n mind'' és literalment "estic anant", però també pot significar senzillament "vaig". En les formes de passat i futur, hi han formes conjugades per a tots els verbs (que són invariablement emprades al llenguatge escrit), però és molt més comú de fer servir avui en dia en la llengua parlada el ''substantiu verbal'' o ''berfenw'', més o menys equivalent a l'infinitiu en d'altres llengües, juntament amb formes conjugades del verb ''gwneud'' (''fer''), de manera que "vaig anar" pot ser ''mi es'' o ''mi wnes i fynd'', i "aniré", pot ser tant ''mi a'i'' o ''mi wna i fynd''. També hi ha una altra forma de futur en la qual es fa servir l'auxiliar ''bod'', resultant en ''fydda i'n mynd'' (la millor traducció del qual podria ser ''aniré anant''), i un temps d'[[imperfet]], també fent servir el verb ''bod'': així doncs ''roweddwn i'n mynd'', "anava".
* ''Marcadors d'afirmació''. ''Mi'' (principalment al nord) i ''Fe'' (sobretot al sud) es poden trobar sovint davant de verbs conjugats per mostrar que són ''declaratius''. És una formació col·loquial i no és pas freqüent de veure en la llengua gal·lesa escrita o en un llenguatge més formal.