Jaume Castell i Lastortras: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: d'altres -> altres mesures |
||
Línia 37:
El [[1975]] en plena [[transició democràtica]] fou el millor any per Jaume Castell i el seu grup. Els seus amics, homes de grup Castell havien arribat al cim del poder polític català de l’època, [[Joaquim Viola i Sauret ]], alcalde de Barcelona, i en [[Joan Antoni Samaranch]] president de la Diputació Provincial.
El poder i la força de grup sembla considerable i agrupa un ventall ampli de sectors de tot tipus. Aviat s’iniciaran les dificultats. La primera en saber-se el [[1977]] que davant l’impossibilitat de fer rendible l’empresa tèxtil [[Intelhorce]] comprada cinc anys abans a l’INI per motius polítics el Grup intentava tornar-la al venedor. Després les pèrdues del diari [[Tele-exprés]] i la disputa amb el grup [[Godó]], a qui hagué d'indemnitzar. Poc després el [[Banc d’Espanya]], després d’una investigació obliga al Banc de Madrid a prendre el control del seu filial, el Banc Català de Desenvolupament comprant-li les sucursals espanyoles entre
En aquest sentit poc després es fa públic que l'empresari ha comprat el 3'7 % del [[Banco Español de Crédito]], passant a ser-ne el primer accionista, i el banc espanyol comprava el 17% del Banc de Madrid. El [[1979]], però afectat per l'assassinat del seu amic i soci Joaquim Viola Sauret , es rodeja d'escorta de seguretat i acabà dimitint de la presidència dels dos bancs, sent substituït per [[Claudio Boada Villalonga]], i fixà la seva residència a [[Lausana]] ([[Suïssa]]).
| |||