Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el hivern -> l'hivern a
m Corregit: d'altres -> altres princeses
Línia 11:
El 897/898 es va rebel·lar contra el califa [[abbàssida]] i va prendre l'antic títol [[Sogdiana|sogdià]] d'''afshin'' (afxin) pel que fou conegut, títol que apareix a una moneda (un dirham) emes a [[Arran]] el [[898]] i que era originària del principat d'[[Ushrusana]] de la casa de prínceps de la qual procedia la seva família. Però no va tardar a reconciliar-se amb [[Al-Mútamid (abbàssida)|al-Mútamid]] que el va perdonar i el va confirmar com a governador de l'Azerbaidjan i a més hi va afegir Armènia.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Yar-Shater |nom=Ehsan |títol=Encyclopaedia iranica |volum=vol.3 |url=http://books.google.es/books?id=xgYZAQAAIAAJ&q=Muhammad+ibn+Abi%27l-Saj+armenia&dq=Muhammad+ibn+Abi%27l-Saj+armenia&hl=ca&sa=X&ei=Cr5iUu3DJ8SPtQbXh4CYBw&ved=0CDMQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Routledge & Kegan Paul |data=1988 |pàgines=719-720 |isbn=}}</ref>
 
Afxin va envair Armènia per tercera vegada vers 898 i va assetjar Kars on era la reina (l'esposa de Sembat) amb d'altres princeses. El intendent reial que defensava Kars, Hasan Kentuni, després de força resistència, es va rendir en condicions honorables. Quant Afxin va sortir de Kars la ciutat tornà a caure en mans de Sembat I però estava molt damnada i el rei va passar l'hivern a la fortalesa de Kalzovan al districte de Eraskhadzor, des on va enviar missatgers a Afxin per intentar l'alliberament de la seva muller. L'emir va exigir a canvi una filla del rei i una de son germà Sahak. Finalment els hostatges concedits foren Sembat (fill de Sahak) i Ashot (fill del propi rei, conegut després com [[Ashot II Erkath]]). Una filla de Shahpuh (un altra germà del rei) fou donada en matrimoni a l'emir. No fou fins a la primavera que Shahpuh (que ja era el sogre del emir) va anar a la residència d'al-Afxin i va poder emportar-se a la reina i altres princeses.
 
El 900 Afxin va intentar estendre el seu domini sobre territoris que escapaven del poder dels [[tulúnides]] i va enviar al general Wasif a ocupar Malatya; Seguint ordes de Muhàmmad, Wasif va demanar al califa ser investit amb el govern de [[Cilícia]]. Però el califa, entenent que això era un primer pas de Wasif i Muhàmmad per apoderar-se del [[Diyar Mudar]], no sols ho va negar sinó que va fer una campanya ràpida i efectiva contra Wasif que fou fet presoner.