Oleguer de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Oleguer De Barcelona}} |
m Corregit: d'altres -> altres personatges |
||
Línia 29:
Sota [[Ramon Berenguer III]], és nomenat bisbe de Barcelona el [[1116]], essent consagrat pel cardenal llegat Boson a la catedral de [[Magalona]] ([[Provença]]), sota el papa [[Pasqual II]]. El [[1117]] va anar a [[Roma]] i va prestar obediència al papa [[Gelasi II]]. Amb la conquesta de [[Tarragona]], va ser investit [[arquebisbe de Tarragona]], sense perdre per això la mitra barcelonina, i a partir d'aleshores va actuar com a metropolità amb plens drets, rebent a més, com a administrador eclesiàstic, els territoris de l'encara no restaurada diòcesi de [[Tortosa]].
Fou una personalitat cabdal del moment, amb gran influència en la política, bon conseller i col·laborador de [[Ramon Berenguer III]] i [[Ramon Berenguer IV]], als qui va aconsellar en els respectius enllaços matrimonials amb [[Dolça de Provença]] i [[Peronella d’Aragó]]. Va participar activament en la renovació que l'Església de Roma realitzà en aquest temps, per tal de tenir més independència del poder civil. Va tenir conflictes amb el [[comte de Tarragona]] [[Robert d'Aguiló]]. Li ha estat atribuït un paper preponderant el desembre de [[1134]] quan, juntament amb
En la vida eclesiàstica, va afavorir activament la reforma gregoriana, gràcies a la qual l’Església llatina es volia deslliurar del poder dels senyors feudals i de la [[simonia]]. Va assistir als concilis de [[Tolosa]], [[Reims]], i al Laterà I, novè dels ecumènics. Enviat pel papa [[Innocenci II]] al concili de [[Clarmont d'Alvèrnia]], va coincidir allí amb sant [[Bernat de Claravall]]. L'eloqüència dels seus arguments va aconseguir l'excomunió de l'antipapa [[Anaclet]]. Se'l considera un dels bisbes més eminents de l’[[Edat mitjana]], amb una gran influència sobre tota L'Església llatina.
| |||