Orde dels Predicadors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'altres -> altres constitucions |
|||
Línia 42:
Amb l'ajut del bisbe de [[Tolosa]] Folc, el [[1215]] va reunir alguns companys que volien predicar com ell i els va iniciar a la vida religiosa, formant una primera comunitat de frares: l'orde així constituït va rebre una primera aprovació oficiosa d'Innocenci III, reconeguda i confirmada pel seu successor [[Honori III]] el [[22 de desembre]] de [[1216]]. Després de l'aprovació oficial, els [[frares predicadors]] es difongueren per tot [[Europa]], principalment a les ciutats on estaven instal·lant-se les primeres [[universitat]]s, com [[Bolonya]] o [[París]], al desenvolupament de les quals va contribuir decisivament l'orde dominic.
Com establia el [[concili Lateranense IV]] els frares havien d'adopar una regla ja existent i van optar per la ''Regla de Sant Agustí'', afegint-hi un conjunt de reglaments, les anomenades [[constitució religiosa|constitucions]], que regulaven el funcionament intern de l'orde. Van fer-se famoses perquè introduïen una manera de govern molt democràtica que ha estat estudiada repetidament des d'un punt de vista jurídic. Van servir com a models per a
L'orde va promoure la difusió de la pregària del [[rosari]], la invenció de la qual s'atribueix a Domènec de Guzman (de fet, el rosari no va existir fins que Domènec ja va ser mort: potser ell feia una pregària o letania en honor de la Mare de Déu, que havia establert el [[cartoixà]] Domenico di Proussiac. El rosari actual va ser codificat pel dominic francès [[André de la Roche]] i formalitzat a la reforma litúrgica de [[Pius V]], també dominic).
| |||