Patuès: diferència entre les revisions

Al segle XXI lingüísticament no es pot negar la categoria de llengua al que s'havia anomenat ''patois''. A més, els diferents ''patois'', tenen noms: basc, bretó, occità (amb els seus dialectes: gascó, provençal, llenguadoc, etc.), cors, etc. Tanmateix, el terme ''patois'' roman plenament vigent, i és utlitzat, per exemple, pel [[Partit Socialista (França)|socialista]] [[Georges Frêche]], per a referir-se al [[català]] i l'[[occità]], les llengües - a banda del [[francès]]- parlades a la regió que presideix. Una altra tendència a França, per a algunes persones, és la idea de la identificació de l'Estat amb una única llengua, definida com a tal per a aquest, i que la resta no poden ser sinó dialectes, sense atendre a criteris lingüístics sinó de poder. Això no és nou, ja el francès/occità [[Jean Jaurès]] constatava: "anomenem ''patuès'' la llengua d'un poble derrotat".<ref>''On appelle "patois" la langue d'un peuple vaincu.''</ref> Posteriorment, el llingüista polonès jueu Uriel Weinreich diria "una llengua és un dialecte recolzat per una armada i una marina", definició que distingeix avui la llengua del ''patois'' per a molts francesos.

 

 

==Cas espanyol==