Ramón María del Valle-Inclán: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Compostel.la -> Compostel·la]], 5
m Corregit: d'altres -> altres coses
Línia 38:
{{Cita|Arribà a la Cort, diu, presentant-se entre els joves com a personatge misteriós, aventurer, coltellejant i de llinatge que recordava en el viure la manera romàntica, ben adobada amb cert aristocràtic refinament, conforme a l'època decadent dels artistes de [[París]]. Segons aquest mateixa idea romàntica-modernista, forjà en la seva fantasia el tipus de personatge, hidalgo a l'antiga i bohemi a la moderna, tot a la vegada, a qui donà per nom el ''Marques de Bradomin'', gallec tradicionalista i monàrquic xapat a l'antiga, llinatgut i senyor de llurs Estats; però mundà i lasciu, conquistador ''donjuanesc'', refinat en plaers, en suma, en el fons de l'ànima, un espanyol aristòcrata a l'antiga espanyola, folrat dels decadentismes de la moderna aristocràcia. A aquest mirall, que té no poc del famós [[llibertinatge|llibertí]] ''Casanova'', acomodà la forma de presentar-se a tots cantons, ja que no la seva manera de viure, per no permetre-li la maleïda manca de diners; i tal fou el personatge que es proposà retratar en llurs obres literàries.}}
 
Alguns anys més tard, quan ja les ''Sonatas'' li havien obert un lloc preeminent entre els literats i una brillant reputació entre el públic, aparegué la seva autobiografia a ''Alma española'' (27 de desembre de [[1903]]), en la que relata la seva vida anterior a l'època que passà a Madrid, però tant plena de fantàstiques invencions que la incertesa vers les altres que podien ser certes, pujà de mida. Deia entre d'altres coses.
{{Cita|A bord el ''Dalila'', ho recordo amb orgull, vaig assassinar a Sir Robert Yones. Fou una venjança digna de [[Benvenuto Cellini]]. Us diré com va anar, encara què sou incapaços de comprendre la seva bellesa: però millor serà que no us ho digui: serieu capaços d'horroritzar-vos.}}