Tomás de Zumalacárregui y de Imaz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- cap evidència + cap prova) |
m Corregit: d'altres -> altres indrets |
||
Línia 12:
Després de la restauració de [[Ferran VII d'Espanya]] i el retorn de l'[[absolutisme]] el 1823, va formar part d'una comissió militar per a la repressió de delictes polítics, arribant al grau de [[coronel]] el 1829. L'any 1832 va ser nomenat [[governador militar]] del [[Ferrol]]. En aquells dies, ja era reconegut com integrant del partit absolutista que pretenia afavorir les opcions successòries del germà del rei, [[Carles Maria Isidre de Borbó]] ("Don Carlos").
L'abolició de la [[llei sàlica]] i la proclamació de la filla de Ferran VII, Isabel ([[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]) com hereva del tron el va enfrontar amb les autoritats navals del [[Ferrol]], que eren partidàries de la causa constitucional. Com a conseqüència, va ser acusat de desafecte i destinat a [[Pamplona]].
En morir Ferran VII, el [[29 de setembre]] de [[1833]], residia sense comandament i sota vigilància a Pamplona, d'on va aconseguir fugir i unir-se als [[carlisme|carlistes]] revoltats que es trobaven a la vall navarresa de La Berruenza, al comandament d'Iturralde i Sarrasa. Fracassat a La Rioja, a les províncies basques i en
Conscient de la seva inferioritat numèrica i armamentística, va reproduir la tàctica guerrillera que coneixia des de la [[Guerra del Francès]], emparant-se en l'accidentat relleu i el suport de gran part de la població civil. El 7 de desembre de 1833, la [[diputació de Biscaia]] i la [[diputació d'Àlaba]] el van nomenar cap de les seves tropes. Molt popular entre els seus soldats (l'anomenaven "Oncle Tomás"), no va dubtar en mostrar-se cruel en la repressió dels liberals ni a emprar el terror per a mantenir controlat el territori (per exemple [[afusellaments d'Heredia]]).
| |||