Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'altres -> altres peces |
m Corregit: tant -> tan bona |
||
Línia 100:
Durant aquesta etapa, Conxita segueix combinant la seva faceta d'intèrpret amb la de mestra, com a catedràtica de cant de l'Escola Superior de Música de Barcelona, al [[Conservatori Municipal de Barcelona]] i al seu propi domicili, on rep alumnes d'arreu del món, des d'Amèrica fins a l'Àsia: Francesca Callao, l'argentí Carlos Manso, l'andalusa Isabel Aragón, la mexicana Lupita Campos, la sueca Sònia Stehenmar, la japonesa Akemi Karachi, o Heleni Barjau (també conegut com a Carlo del Monte, tenor amb qui grava al piano les ''Disset cançons catalanes'' dels més importants compositors catalans, entre altres [[Frederic Mompou]], [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]], [[Eduard Toldrà]], etc.). D'entre tot ells, destaca la catalana internacionalment reconeguda [[Montserrat Caballé]], que ha conegut a través de la família Bertrand, i a qui considera "''la meva deixeble extraordinària, que a la vegada esdevingué per a mi com una filla''".<ref name="ALAVEDRA"/>
Del 1958 al 1974, viatja sovint a Amèrica i arreu d'Europa per impartir cursos de cant, entre altres als cursos d'estiu "Mozarteum" de Salzburg. Esdevé també professora i ànima durant 20 anys als prestigiosos cursos internacionals de música espanyola "Música en Compostela" a Santiago de Compostela juntament amb [[Andrés Segovia]], [[Alícia de Larrocha]], [[Frederic Mompou]], Antonio Iglésias, [[Rosa Sabater]], [[Gaspar Cassadó]], Enric Ribó, etc. També esdevé membre de jurats de reconeguts certàmens com el Concurs internacional de cant de Rio de Janeiro i el Concurs internacional de cant [[Francesc Viñas]]. El 1966, amb motiu del 50 aniversari de la seva mort, protagonitza un sentit Homenatge a [[Enric Granados]] i s'inaugura el Camarot Granados, del qual esdevé l'ànima, impulsat per l'associació "Amics de Granados" que promou Luís María de Zunzunegui, al luxós Hotel Manila de Barcelona. Entre altres artistes, hi participa el gran director i violinista jueu [[Yehudi Menuhin]], que queda captivat per l'art de Conxita i li diu "''Vostè és
Amb més de 70 anys, envoltada de músics, alumnes, intel·lectuals i promotors culturals (com [[Oriol Martorell]] o [[Joan Alavedra]]), el seu cant segueix embadalint. Segons Alavedra, el crític Lluís Santamaria escriu en aquella època: "''La frescura galana de la voz de Conxita Badia excede al comentario, a la crítica, i al mismo asombro. No hablo ya de su escelsa calidad interpretativa, como tal vez no haya existido nunca en una cantante, sinó de su voz, que parece una voz de treinta años, limpia, de color igual y uniforme en el agudo, en la voz media y en el grave''". Entre altres distincions, va obtenir la Medalla d'Or de la Ciutat, de l'[[Ajuntament de Barcelona]], el 26 de novembre del 1969, la Medalla de Plata de la Diputació de Barcelona, la Gran Cruz de Isabel La Católica, la Encomienda de Alfonso X El Sabio, el 17 d'abril de 1975, i el Lazo de Damas al Mérito Civil del Gobierno de España. Finalment, Conxita Badia mor el 2 de maig de 1975 a Barcelona.
| |||