Antílops: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de uns -> d'uns
m Corregit: es -> és improbable
Línia 12:
Amb un aliment que no es mou, els antílops (igual que altres herbívors) no necessiten una gran intel·ligència. De totes maneres, necessiten ser capaços de reaccionar davant la presència de [[depredador]]s, per tant tenen tendència a ser corredors ràpids. Són àgils (poden executar corregudes ràpides) i tenen una bona resistència (Poden córrer durant un temps). Això són avantatges quan són perseguits per depredadors saltadors com el [[lleopard]] o el [[guepard]] que és l'animal terrestre més ràpid, però que es fatiga aviat.
 
Les diferents espècies tenen un comportament diferent en presència de depredadors, i aquestes diferències s'associen a l'[[hàbitat]]. Qualque espècie dels boscos oberts s'ajeu fins al darrer minut i llavors bota enèrgicament. Les espècies de les planes, com les gaseles, no tenen aquesta oportunitat i han de fugir ràpidament quan el predador s'acosta. Les reaccions varien segons les espècies dels depredadors i el seu comportament. Per exemple, les gaseles poden no fugir d'un [[lleó]] fins que està a uns 200 metres—els lleons cacen per sorpresa, sovint a l'aguait, un que pot ser vist clarament esés improbable que ataqui. De totes maneres els lleopards que depenen de l'arrencada ràpida poden causar les gaseles fugin a una distància d'uns 800 metres.
 
Les espècies del forest, bosc o dels llocs on hi ha molts d'arbusts tenen tendència a ser sedentaris, però moltes de les espècies de les planes emprenen [[migració|migracions]] dures. Aquestes migracions fan que les espècies per poder menjar herba segueixin les pluges. Els [[nyu]]s i les [[gaseles]] d'[[Àfrica de l'est]] fan algunes de les migracions més impressionats i massives de tots mamífers.