Paul Ehrlich: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de 1992 pels l'astrònoms -> de 1992 pels astrònoms
m Corregit: produeïx -> produeix un
Línia 13:
El [[1896]] va ser nomenat director del Real Institut Prussià d'Investigacions i Assajos de Sèrums, on va desenvolupar diversos mètodes de tinció dels teixits amb [[anilina]] per estudiar les [[reacció química|reaccions microquímiques]] de les [[toxines]]. Una de les seves innovacions va consistir en l'ús de diferents [[tint]]s ([[blau de metilè]] i [[indofenol]]) com a tints selectius per a diferents tipus de [[cèl·lules]]. Ehrlich fou el primer a investigar les vies del [[sistema nerviós]], injectant blau de metilè en venes de [[conills]] vius, obtenint resultats experimentals extraordinaris al tractar amb un derivat azoic a animals que sofrien la malaltia del somni. El [[1904]] va guarir un [[ratolí]] infectat de [[tripanosomiasis]], injectant-li en el fluxe [[sang]]uini el colorant conegut com [[vermell de trípan]].
 
La seva principal contribució a la medicina va ser la teoria de la immunitat de cadena lateral, que establia la base química per a l'especificitat de la [[immunologia|resposta immunològica]] i que explica com els receptors de la part externa de les cèl·lules es combinen amb toxines per a produir cossos immunes capaços de combatre la [[malaltia]]. La seva teoria fou que les cèl·lules tenen en la seva superfície [[molècules]] receptores específiques (cadenes laterals) que només s'uneixen a determinats grups químics de les molècules de toxina; si les cèl·lules sobreviuen a aquesta unió es produeïxprodueix un excedent de cadenes laterals, algunes de les quals són alliberades a la sang en forma d'[[antitoxina|antitoxines]] circulants, i que avui dia anomenem [[anticossos]].
 
També va fer importants aportacions en el camp de la [[quimioteràpia]], que inclouen el descobriment l'any [[1901]] del ''salvasan'' o [[arsfenamina]], una preparació d'[[arsènic]] orgànic utilitzada en el tractament de la [[sífilis]] i la febre, i el ''neosalvarsan'' o [[neoarsfenamina]]. Ehrlich anomenà "bales màgiques" a aquests preparats, ja que eren els primers [[síntesi química|compostos sintetitzats]] que s'usaven en la curació de les malalties infeccioses causades per [[protozous]] i altres animals unicel·lulars.