Comanxes: diferència entre les revisions

Els '''comanxes'''<ref>{{GEC|0092067}}</ref> (en [[comanxe]] ''Nʉmʉnʉʉ'') són una [[tribu (nadius dels EUA)|tribu]] [[amerindis dels Estats Units|ameríndia]] [[Cultura de les grans planúries americanes|de la cultura de les planures]] i el territori històric de la qual, conegut com a [[Comanchería]], consistia en l'actual [[Nou Mèxic]], sud-est de [[Colorado]], sud-oest de [[Kansas]], oest d'[[Oklahoma]], i la major part del nord-oest de [[Texas]], ocupant unes 24.000 milles quadrades. Els comanxes són una [[tribu reconeguda federalment]] com a '''Nació Comanxe,''' amb seu a [[Lawton (Oklahoma)]] on posseeixen tres milions d'hectàrees.<ref name=oia>{{citar ref-web |url=http://www.ok.gov/oiac/documents/2011.FINAL.WEB.pdf |format={{PDF}} |títol=2011 Oklahoma Indian Nations Pocket Pictorial Directory |editor=Oklahoma Indian Affairs Commission |data= 2011: 11 |dataaccés= January 2, gener 2012}}</ref> El seu nom prové del castellà ''comanche'' a través de l'[[ute]] ''kwuma-ci'' o ''o koh-mahts'', que vol dir "enemic". Els francesos, quan contactaren amb ells, els anomenaren ''paducah'', que era com els anomenaven els sioux. Tanmateix, ells s'anomenen '''nimerim''' o '''neermemuth''', que vol dir «el poble».

El 1680 van adquirir cavalls dels [[pueblo]] després de la [[revolta pueblo]],<ref>{{citar ref-web|url= http://www.comanchelanguage.org/Comanche%20Timeline.htm |títol=Comanche Timeline |editor=Comanchelanguage.org |dataaccés=2012-06-18}}</ref> en robar-los a la colònia espanyola de Santa Fe. El 1705 arribaren les primeres notícies sobre ells, en contactar amb el capità espanyol Cristóbal de la Serna. També l'explorador francès Bernard de la Harpe arribà al Red River i contactà amb ells. El 1755 creuaren el riu Arkansas i se separaren de la resta de [[xoixons]] del nord,<ref name="short">Meredith 30</ref> amb cavalls i fusells, i adoptaren els costums de la resta de tribus de les planúries, encara que els yamparika vivien primordialment de recollir arrels i no de la cacera del bisó. El 1783 els espanyols, dirigits per Juan Bautista de Anza, atacaren amb 600 soldats el campament del cabdill [[Cuerno Verde]] o ''Green Horn'' aprofitant que estaven atacant els [[Pueblo de Taos]], i els derrotaren quan tornaren (va fer executar 30 cabdills). Així aconseguí que el 1785 uns 600 campaments pactessin amb ell en nom del capità Cota de Malla o [[Ecueracapa]], a canvi de comerciar i rebre armes.

*{{citar ref-llibre|cognom=Meadows|nom=William C|títol=Kiowa, Apache, and Comanche Military Societies: Enduring Veterans, 1800 to the Present|any=2003|editorial=University of Texas Press|isbn=978-0-292-70518-0}}

*{{citar ref-llibre|cognom=Rollings|nom=William H|títol=The Comanche|any=2004|editor=Chelsea House Publishers|isbn=978-0-7910-8349-9|coautors=Deer, Ada E}}