Fluid refrigerant: diferència entre les revisions

Un '''fluid refrigerant''' és un [[fluid]] que s'usa per a transportar [[calor]] d'un lloc a un altre,<ref>{{GEC|0206650|refrigerant}}</ref> habitualment en un circuit tancat. Els refrigerants poden ser [[líquid]]s, [[gas]]os o un fluid que canvia d'estat cíclicament en passar per les diferents [[màquines]] de la instal·lació a la qual es fa servir. Un dels primers que es van fer servir va ser l'[[aire]], que avui es considera inadequat.

El refrigerant que es fa servir a l'automoció, a moltes instal·lacions d'[[energia solar]] i a la majoria de [[centrals nuclears]], per exemple, és aigua (a les solars amb anticongelant). A [[frigorífic|neveres]], [[congelador]]s i els diversos sistemes de [[climatització]] i de fred [[industrial]] els refrigerants actuals més usuals són el [[R-407]],<ref group="n.">Primer es va usar el R-407a i després el R-407c, que es diferencia de l'anterior per tenir una proporció dels diferents gasos una mica diferent</ref> una barreja de tres gasos (R-134a, [[tetraflouroetà]]; R-125, [[pentafluoetà]]; i R-32, [[difluoroetà]]), i el [[R-410]],<ref group="n.">També conegut com a R-410a</ref> més nou i amb millors propietats tècniques, una barreja de dos (R-125 i R-32) que també s'usa als deshumidificadors. Encara s'usen alguns aparells més antics, tot i que en principi ja no es venen al mercat, que fan servir l'[[R-134]] que va ser el primer a substituir els refrigerants causants del [[canvi climàtic]] (per contenir [[CFC]]) però que amb el temps ha estat substituït per barreges de gasos que funcionen millor: primer l'R-407, que el conté, i posteriorment l'R-410. Un refrigerant rar, per la seva toxicitat, és l'[[amoníac]].