Corts de Montsó (1552-1553): diferència entre les revisions

Les '''Corts de Montsó de 1553''' van ser presidides pel rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]]. Era [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]] [[Onofre de Copons i de Vilafranca]]. Durant aquestes corts s'estengué al [[regne d'Aragó]] el [[furs|fur]] pel qual els doctors se'ls feia formar part de la [[noblesa]], [[privilegi]] que ja existia a [[regne de Castella|Castella]] i València. Tot i ser un títol honorífic i no hereditària, permetia gaudir d'exempcions i privilegis.<ref>J. Berní Catalá, «Resumen de los Privilegios, Gracias y Prerrogativas de los Abogados Españoles», Valencia, 1764 </ref> Tornen a ser presents a la costa mediterrània els atacs turcs. Una flota de 120 vaixells ressegueix les costes del [[regne de Nàpols]] saquejant i atacant les viles. Aquest nou atac militar generarà un nou conflicte de competències entre el rei i els diputats. El rei va enviar al [[lloctinent de Catalunya|lloctinent]] [[Juan Fernández-Manrique de Lara y Pimentel]] a defensar Barcelona, mentre ell es trobava a Catalunya celebrant Corts. El lloctinent era una figura de representació reial i no podia actuar si el rei era present. La interpretació rigorosa de l'ordre constitucional que fan les institucions catalanes xoca amb l'aplicació massa freqüent del concepte de "necessitat" que aplica la corona. Finalment tot s'arreglà perquè els turcs varen retirar-se.

[[Categoria:història de Montsó]]