Comtat de Dijon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot posa {{cal coor}}
m Corregit: d' -> de [[Bisbat
Línia 3:
El comtat ja existia al segle IX però no se'n coneixen els titulars. És possible que fos un dels comtats de [[Guerí de Provença]] que tenia els veïns [[comtat de Mementois|Mementois]], [[comtat de Beaune|Beaune]], [[comtat de Chalon|Chalon]], [[Comtat de Mâcon|Mâcon]] i [[comtat d'Auxois|Auxois]] segurament entre altres, i portava el títol de marques de Borgonya. El seu fill [[Isembard]] el va succeir el [[853]] i consta efectivament com a comte de Dijon a més de Mâcon i Chalon (853-858). després fou comte [[Humfrid]] que fou marquès de Borgonya i de [[Gòtia]] i dominava Macôn, Chalon, Beaune i segurament altres ''pagi''. Odó o Eudes, comte de [[comtat de Troyes|Troyes]] i [[Comtat de Varais|Varais]], va ocupar Dijon, fou comte de Mâcon (863-870) i va disputar [[comtat d'Autun|Autun]] a [[Bernat Plantapilosa]] del [[867]] al [[870]].
 
Després d'Odó apareix com a comte Hug I que feia una donació el 10 o [[11 d'abril]] del [[881]] o [[882]], que se sap que tenia tres fills (Hug, Joceran i Arembert); el següent comte fou Manassès I del que consta almenys una donació i el seu nom en diverses cartes que tant poden correspondre a aquest com al seu fill Manassès II com a un pare de Manassès I desconegut, distingit com Manassès l'Antic. Manassès I fou comte des de vers el [[885]] al [[918]] quan el va succeir el seu fill Manassès II que fou comte d'Auxois, de Dijon i de Beaune. Manassès tenia dos germans, Walo i Ragenard esmentats en algunes cartes: el primer bou [[Bisbat d'Autun|bisbe d'Autun]] i s'esmenta que va morir el [[913]] però sembla ser viu en una carta del [[918]]. Ragenard s'esmenta amb títol de vescomte i va fer elegir a Gerannus com a bisbe d'de [[Bisbat d'Auxerre|Auxerre]] amb permís de [[Carles III de França]] el Simple; el [[924]] se l'esmenta conquerint el castell de Mons sancti Iohannis amb l'ajut dels seus nebots Walo i Gislebert (fills de Manassès II) però el rei [[Rodolf de Borgonya|Rodolf]] va reconquerir el castell el mateix any.
 
Manassès II, successor del seu pare Manassès I vers [[918]], apareix esmentat amb la seva dona Ermengarda a ''Vita Sanctii Viventii Presbyteri'' (sense data) i en donació del [[925]]. Ermengarda seria la filla del rei [[Bosó de Provença]] amb la seva segona esposa Ermengardis d'Italia. Va tenir cinc fills (Walo, Hervé, Gilbert o Gislebert o Giselbert, Manassès i Ermengarda) dels quals Hervé fou bisbe d'[[Bisbat d'Autun|Autun]] d'Autun]] i Gislebert fou comte d'Autun, segon una donació datada el [[11 de desembre]] del [[934]] i fou després duc de Borgonya per renúncia dels seus cunyats Raül ([[Raul I de França]]) i [[Hug el Negre]] ([[936]]). La filla Ermengarda fou probablement l'esposa de Letald II, comte (vescomte) de Mâcon (952-965) i va morir el [[3 de novembre]] del [[961]].