Diferència entre revisions de la pàgina «Reixtuní»

m
Corregit: d' -> de [[Sper
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-''nakharars'' +''nakharars''))
m (Corregit: d' -> de [[Sper)
El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat Bagratuni. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reshtuni, deixessin el combat el que van fer al mig d'una batalla al [[Eufrates]]. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però si exercits si era envaïda pels bizantins. Una assemblea de ''[[nakharars]]'' va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en hostatges del califa.
 
Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el [[654]]. Es va establir a [[Teodosiòpolis d'Armènia|Teodosiòpolis]] i molts ''[[nakharars]]'' van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuni d'de [[Sper]], els [[Manali]], els [[Daranali]], els [[Ekeleatzi]], nakharars de la regió de [[Karin]] (Teodosiòpolis, després Erzurum), del [[Taiq]], de [[Basean]] , [[Vanand]] i [[Shirak]], els [[Korkhoruni]], els [[Dimaksean]], Mushel Mamikonian del [[Airarat]], els [[Aravelian]], els [[Aranean]], els [[Varaznuni]], els [[Gentuni]] i els [[Spanduni]]. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficial a detenir a Teodor, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa de [[Althamar]] al llac Van. El seu gendre Grigor [[Vahevuni]] es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport Siunia, Aghuània i Kartli. L'emperador va entrar a Dwin i s'hi va establir. Mushel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos.
 
Només sortir l'emperador Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a [[Damasc]] i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armènia, [[Aghuània ]] i [[Siunia]]. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars ([[655]]). Teodor va entrar a Dwin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general Habib Ibn-Maslama es va establir al [[Aragadzotn]] com una espècie d'ambaixador i àrbitre però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a [[Zarehavand]] (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dwin i quant anava cap a [[Nakhichevan]] ([[656]]) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a [[Geòrgia]]. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats. Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta bizantina, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (vers [[656]]). Els poder dels Reshtuni fou reduït (el [[Bzuniq]] va ser donat als [[Mamikonian]], i més tard va passar als Bagratuni) i van quedar com a vassalls dels [[Ardzruni]]. Els àrabs van nomenar governador a Mazasp Mamikonian.
1.133.553

modificacions