Al-Mútazz (abbàssida): diferència entre les revisions

'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'' '''Al-Mútazz ''' (en {{lang-ar|'''أبو عبد الله محمد المعتز بالله'''}}, '''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muʿtazz bi-Llāh''') ([[847]]-[[869]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[866]]-[[869]]). Era fill del califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Mutawàkkil]] i de la seva concubina esclava preferida, Kabiha.

 

 

Durant els disturbis causats per la guàrdia turca a [[Samarra]], els partidaris d'al-Mútazz el van treure de la presó d'aquesta ciutat i es va iniciar una lluita violenta de la que al-Mútazz aquesta vegada va sortir triomfant; va aconseguir amb promeses el servei dels turcs que van assetjar Bagdad i finalment el seu cosí al-Mustaín va abdicar el gener del 866 i al-Mútazz fou reconegut califa ([[25 de gener]] del [[866]]). Es va pactar que el califa deposat residira a Medina però fou arrestat quan era a [[Wasit]] i executat (octubre del 866) a Katul (Samarra). Al-Mutawàkkil havia deixat establert que a la seva mort havien de ser califes successivament els seus fills al-Múntassir, al-Mútazz i al-Muayyad. Així aquest darrer esdevenia hereu al tron però al-Mutazz el va obligar per la força a renunciar als seus drets i el va fer matar tot seguit. El seu primer visir fou [[Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí]], imposat per la guàrdia turca, però se'n va desfer tan aviat com va poder i va nomenar a Ahmad ibn Israil amb ajut del qual va intentar reduir la influència dels generals turcs [[Wasif]] i [[Bugha al-Saghir]].