La paraula genocidi va ser creada per [[Raphael Lemkin]], jueujudio de [[Polònia]], el [[1944]], de les arrels ''genos'' (terme grec que significa família, tribu o raça) i -cidi (del llatí -cidere, forma combinatòria de caedere, matar). Lemkin volia referir-se amb aquest terme a les matances per motius racials, nacionals o religiosos. Va lluitar que les normes internacionals definissin i prohibissin el genocidi. L'Acord o Carta de Londres de 8 d'agost de 1945, que va establir l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, va definir com crims contra la humanitat els assassinats i altres agressions contra qualsevol població civil o les persecucions per motius polítics, racials o religiosos. El [[1946]], l'Assemblea General de les [[Nacions Unides]] va confirmar els principis de Dret internacional reconeguts per l'Estatut del Tribunal i va proclamar la resolució 96 (I) sobre el crim de genocidi, que defineix com ''una negació del dret d'existència a grups humans sencers'' entre ells els ''racials, religiosos o polítics'', instant a prendre les mesures necessàries per a la prevenció i sanció d'aquest crim.Aquesta resolució va cristal·litzar en la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 260 A (III), de 9 de desembre de [[1948]], i que va entrar en vigor el [[1951]]. La definició de genocidi plasmada en la Convenció de [[1948]] ha estat acollida a l'article 4 de l'Estatut del [[Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia]], de [[1993]], l'article 2 de l'Estatut del [[Tribunal Penal Internacional per a Rwanda]], de 1994, i l'article 6 de l'Estatut de Roma de 1998, pel qual es va crear la [[Cort Penal Internacional]].
