José Antonio Aguirre i Lecube: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: amplia -> àmplia
m Corregit: "Universitat de Colúmbia"
Línia 52:
A partir d'aquí, els camins dels dos presidents se separaren. Quan [[Franco]] va fer executar el [[President Companys]], Aguirre li va enviar un comunicat de blasme.<ref name="Companys"/>
 
Però els esdeveniments depassaren el primer lehendakari basc que, degut a la invasió [[alemanya]] de [[França]], s'hagué d'exiliar novament, aquest cop als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]], després d'una arriscada escapada via [[Berlín]] i Sud Amèrica. Finalment, [[Nova York]] serà la nova seu del govern basc en l'exili; Aguirre s'hi estarà fins al 1946, exercint al mateix temps com a professor a la [[Universitat de Colúmbia]].
 
Però, finalment, a l'any 1946 pogué retornar a [[França]], on es constituí novament el Govern Basc a l'exili. Aguirre participà en la creació de la ''Lliga Internacional d'Amics dels Bascos'', que arribà a atraure 50.000 militants, entre ells personalitats religioses com els cardenals Verdier i Griffin, polítics, intel·lectuals, artistes i escriptors. Va participar en el Congrés de La Haia, on els líders europeus van discutir sobre la idea d'una Europa unida i federada, i allò va promoure la seva idea d'una unió dels pobles d'Europa. El govern en l'exili promogué les vagues massives que van sacsejar el País Basc en 1947 i 1951. Després d'aquests incidents, al juny de 1951 el govern francès confiscà les oficines del Govern Basc de l'avinguda Marceau de París, i les lliurà als representants de la dictadura franquista. En 1954, el llavors Ministre de l'Interior [[François Mitterrand]] prohibí les emissions de Ràdio Euskadi, cosa que portà moltes protestes del govern basc.