Loís Alibèrt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Indexació de la categoria |
bibliografia |
||
Línia 2:
Així establia la [[norma clàssica occitana]] que avui és el sistema normatiu més general de l'occità. També iniciava el camí cap a la creació d'una llengua literària comuna, assolida parcialment, després de la [[Segona Guerra Mundial]], pel nou [[Institut d'Estudis Occitans]], continuador de la Societat. Consagrà la maduresa a aplegar materials per a un diccionari occità, destinat a posar fi a la fragmentació dialectal escrita i a la francesització del vocabulari, de l'ortografia i de la sintaxi. Morí abans de completar aquella obra, que fou publicada pòstumament (''Dictionnaire occitan-français'', 1965).
==Bibliografia==
* ''[[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians]]'', [[1935]]-[[1937]]
* ''[[Les troubadours de l'Aude]]'', [[1941]] (Revista ''Pyrénées'' n° 2)
* ''[[Origine et destin de la langue d'Oc]]'', [[1942]] (Cahiers du Sud)
* ''[[Tèrra d'Òc]]'', [[1908]]-[[1930]]
* ''[[Sur quelques toponymes catalano-occitans dans l'Aude]]'', [[1956]] (''Revue internationale d'onomastique'' n° 2)
* ''[[Toponymes de l'Aude]]'', [[1957]] (''Revue internationale d'onomastique'' n° 4)
* ''[[Sept élégies de Tibulle traduites en languedocien]]'', 1928
* ''[[Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens]]'', 1966 (pòstum)
== Vegeu també ==
| |||